Alcohòlics Anònims des de dins: "Parlem de gratitud perquè tenim una segona oportunitat"
El periodista Yago García recull les històries i experiències d'addictes a l'alcohol al seu nou llibre "La primera copa"

Alcohòlics Anònims des de dins: "Parlem de gratitud perquè tenim una segona oportunitat"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La Veronique encara recorda amb exactitud el dia que va decidir deixar de beure, tot i que hagin passat 38 anys. Era 7 de gener, tenia només 21 anys i recorda aquell dia com un altre més d'angoixa recordant una nit degradant. Se sentia molt malament i llavors va recordar que un conegut li havia parlat de la seva experiència amb Alcohòlics Anònims. Va decidir trucar-li i ell mateix la va posar en contacte.
"Amb 16 anys vaig descobrir l'alcohol i per mi va ser magnífic, no pas traumàtic. Em va fer més alta, més prima, més atrevida. Va encaixar perfectament amb mi i es va convertir en una medicina que m'ajudava a passar la meva adolescència." Aquesta és la història de la Veronique, que ara és la padrina més veterana del grup Poblenou d'Alcohòlics Anònims i, com moltes altres, està recollida al llibre "La primera copa" del periodista Yago García Zamora.
Una història trobada de casualitat
El Yago va arribar a Alcohòlics Anònims encara en època de pandèmia amb una primera intenció de fer un article curtet. Va ser allà on va conèixer la Veronique, que va ser qui el va rebre i el va deixar entrar en una reunió amb unes indicacions: "Podia seure al final i prendre notes, però sense interferir". D'aquella comunitat en va aprendre moltes coses que, assegura, li van semblar contraintuïtives. "Una frase que es refereix a totes les reunions és "aquí m'estimeu pels meus defectes, no per les meves virtuts". Estem acostumats al fet que a la societat ens diuen que ens fan únics les coses que tenim diferents, i allà trobes conceptes diferents".
Va ser llavors quan el Yago va començar el seu llibre, del qual la Veronique en parla així: "He plorat moltíssim amb aquest llibre perquè és molt respectuós i transmet les històries literalment sense enganys". Les històries de les quals parla el periodista a "La primera copa" són experiències reals que els usuaris d'Alcohòlics Anònims expliquen durant les seves reunions. "Al principi potser no vols explicar totes aquestes coses... Entrem a poc a poc, a mida de la llibertat i les ganes que tinguem d'explicar. A vegades hi ha gent que arriba amb un gran pes i no vol explicar-ho davant de tothom, per això hi ha els padrins." La Veronique fa molts anys que cada dilluns va a les reunions i ajuda a altres alcohòlics sent la seva padrina.
Les experiències de la resta, un motiu per no oblidar-se dels inicis
Sent padrina, però, la Veronique també s'ajuda a si mateixa. "La gràcia que té alcohòlics anònims és que només hi ha alcohòlics. El que arriba nou s'identifica amb el que s'hi troba", explica el Yago. I és que les experiències dels nous que arriben recorden als més veterans els seus inicis. "Potser la persona que estàs ajudant avui beurà, però tu no ho faràs perquè has aconseguit la teva missió d'intentar ajudar a aquesta persona", explica. Assistir a les reunions i tenir predisposició a deixar de beure, però, és un compromís personal de cada usuari. "La personalitat d'un alcohòlic és que no volem que ens diguin el que hem de fer".
Al llibre del Yago també parla del fundador d'Alcohòlics Anònims, Bill Wilson, un home amb una gran dependència del whisky, el vi, i qualsevol licor al seu abast. I en un moment de debilitat, quan intentava mantenir-se sobri en un viatge a altra ciutat, va demanar parlar amb un altre alcohòlic. Junts van crear un programa de 12 passos. La Veronique ens parla d'alguns d'ells: "Reconèixer el problema, buscar ajuda, intentar conèixer-me a mi mateixa i intentar reparar tot el dany fet, reconciliar-nos amb el passat, les persones i els fets i ajudar a altres persones".
"Som persones que venim de l'infern i a les reunions parlem de la gratitud perquè tenim una segona oportunitat. Som persones que estem sortint-nos-en. Jo no tinc cap intenció de beure, vull morir sòbria, aspiro a morir-me sòbria."La Veronique té un compromís personal amb continuar ajudant a la resta de persones amb dependència a l'alcohol que vulguin sortir-se'n i recorda el telèfon d'Alcohòlics Anònims a Catalunya, el 93 317 77 77, per qualsevol que vulgui adreçar-s'hi.