Les grans empreses cotitzades que van marxar de Catalunya després de l'1 d'octubre no es plantegen tornar
El silenci i la cautela són les respostes que les companyies donen a l'acord d'investidura entre PSOE i Junts que parla d'un pla per incentivar la tornada de les empreses que van traslladar la seva seu social
Pantalles de la Borsa de Madrid. / Vega Alonso del Val (EFE)
Barcelona
Les grans empreses cotitzades que van marxar de Catalunya després de l'1 d'octubre, ara mateix, no es plantegen tornar. Així ho asseguren la majoria de companyies consultades i la resta prefereixen no fer cap comentari al respecte. Afavorir el retorn de les empreses que han canviat de lloc la seva seu social aquests últims anys és un dels acords d'investidura d'entre el PSOE i Junts.
La meitat de les 24 empreses catalanes que cotitzen al mercat continu van traslladar la seva seu social fora de Catalunya després de l'1 d'octubre i, sis anys després, cap d'elles ha tornat. La primera a canviar de domicili va ser Oryzon Genomics. Ho va fer tres dies després del referèndum, el 4 d'octubre de 2017, just un dia abans que el Banc Sabadell, que va marxar a Alacant, i dos dies abans que CaixaBank, que es va traslladar a València.
Aquests trasllats van ser possibles gràcies a un canvi normatiu que va fer el govern espanyol i que permetia canviar la seu sense passar per la junta d'accionistes. A partir d'aquí, va començar l'allau i companyies com Catalana Occident, Cellnex, Colonial, EDreams, Naturgy o Naturhouse també van aprovar el trasllat, la majoria a Madrid.
Altres empreses com Grífols, Almirall, Fluidra o Borges van optar per mantenir el domicili a Catalunya. Això sí, moltes de les cotitzades que van traslladar la seu social, sí que van mantenir la central operativa a Barcelona i algunes mai han descartat l'opció de tornar -insistint sempre- "quan es donin les condicions per a fer-ho".
El professor d'EADA Bussines School, Joan Tarradellas, explica en una entrevista a SER Catalunya que el trasllat de la seu d'una empresa és una decisió que es triga anys en prendre i que té moltes implicacions. Per això, diu, "un cop una seu social està operativa i funcionant en un lloc, les companyies necessiten una motivació empresarial molt clara per moure-la i això requereix molta anàlisi i molta reflexió".
Joan Tarradellas afegeix que en joc hi ha qüestions operatives, fiscals, d'accés al talent i, també, d'imatge. El professor d'EADA Bussines School Tarradellas aclareix que un canvi d'aquesta envergadura difícilment es pren d'un dia per un altre.
9.000 empreses marxen i en venen 4.000
Les cotitzades, però, són només la punta de l'iceberg. Des de 2017, gairebé 9.000 empreses catalanes i multinacionals han traslladat la seva seu social de Catalunya a altres comunitats, mentre que gairebé 4.000 han fet el recorregut contrari i han vingut des d'altres punts de l'Estat. Així, el saldo entre sortides i arribades és negatiu i pràcticament 5.000 empreses.
Aquesta pèrdua de domicilis socials es concentra, sobretot, als anys 2017 i 2018 (coincidint amb el punt àlgid del Procés) quan hi va haver una allau de trasllats, amb 2.500 i 2.300 sortides respectivament. Són xifres que superen, de molt, els 750 canvis anuals que, segons les dades del Col·legi de Registradors, es produeixen habitualment de mitjana. Per tant, podem inferir que els trasllats excepcionals vinculats al Procés van ser uns 3.400 en aquests dos anys.
