El Marquès de Camps i la mare que no volia cedir les terres
Amb l'arxiver municipal de Girona, Lluís-Esteve Casellas, repassem perquè es diu així aquesta plaça de Girona
Carles de Camps i d'Olzinelles, marquès de Camps. 1927. / Fotografia Unal. CRDI - Ajuntament de Girona
Girona
Mitjans segle XIX. Girona s'estava expandint. El 1856 s'havia inaugurat el pont de Pedra. El mateix any, es va obrir el carrer Nou o del Progrés que connectava amb la sortida de la ciutat cap a Santa Eugènia i Salt. A més, el 1962 va arribar el tren, que tenia l’estació a la plaça del Carril, on ara és la plaça Poeta Marquina. Tot això, va portar a urbanitzar aquell terreny que quedava enmig, que suposo que ja heu descobert, que es tracta de la Plaça Marquès de Camps. Però qui era?
Marquès de Camps no era una persona, sinó un títol nobiliari. El papa Pius IX el va atorgar a Pelagi de Camps i de Matas. Però no és ell qui ens interessa, sinó el seu fill: Carles de Camps i d'Olzinellas, propietari de les terres que actualment ocupa la plaça i que ostentava el títol de Marquès l'any 1892, quan l'Ajuntament va decidir urbanitzar aquesta zona. "El 1892 es fa la sessió i l'Ajuntament com a mostra d'agraïment li posa el seu nom, però la cosa es complica perquè la mare no està d'acord amb la sessió i comença un seguit de plets contra el consistori", explica Lluís-Esteve Casellas, arxiver municipal de Girona.
Finalment van arribar a un acord, però durant el temps que es van allargar els plets, l'Ajuntament va decidir posar-li el nom de plaça del rei Martí. No és l'únic nom que ha rebut la plaça. L'any 1936 se li va posar el nom de plaça Dídac Tarradell, militant del POUM, que va morir el mateix any en un enfrontament a la ciutat. El 1938 se li va canviar el nom a plaça de Suïssa per l'ajuda que es rebia d'aquell país. El 1949, l'Ajuntament li va tornar a posar Plaça Marquès de Camps, i fins ara. Però tornem un moment enrere.
Amb la instal·lació del tren i la desaparició de la muralla, aquesta zona va convertir-se amb un nucli comercial important. "Al voltant de la plaça s'hi instal·len magatzems i fàbriques" explica Casellas, "el fenomen dels indians també es produeix aquí, i la gent que torna s'instal·la en aquesta zona en cases". Això va portar que també s'anomenés l'havana petita, i fins i tot, durant anys es va celebrar la festa major en honor a la Mare de Déu del Coure, patrona de l'Havana.
Una altra curiositat de l'espai és que el 1892 s'hi va instal·lar una font de colors. "Era la segona font de colors que hi havia a Catalunya. La primera, era a Barcelona", explica Casellas.
Sabeu que encara existeix el Marquès de Camps? Des del 2010 ostenta el títol Jordi de Camps i Galobart, actual “protector-president” del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya.
Escolta la píndola, aquí:
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Nomenclàtor - Qui era el Marquès de Camps?
A "Qui era...? Un passeig pel nomenclàtor de Girona" expliquem qui eren les persones que posen nom a les places, carrers i edificis de Girona. És una secció paritària, però el nomenclàtor gironí no ho és. Només 68 dels 970 carrers de Girona tenen nom de dona. Amb l'ajuda de l'Arxiu Municipal de Girona.
