Isabel Coixet: "Les persones tòxiques són els cabrons de tota la vida"
La cineasta estrena 'Un amor' coincidint amb el reconeixement de l'Acadèmia del Cinema Europeu a la seva trajectòria
Barcelona
Isabelle Huppert, Juliete Binoche, Lars Von Trier, Roman Polanski, Pedro Almodóvar o Antonio Banderas son algunes de les personalitats que han rebut el premi European Achievement in World Cinema que atorga l'Acadèmia del Cinema Europea. Isabel Coixet és la primera directora espanyola que aconsegueix aquest reconeixement per la seva trajectòria. Una carrera que va començar l'any 89 amb 'Demasiado viejo para morir joven" i que arriba fins avui amb l'estrena recent de la seva última pel·lícula, l'adaptació de la novel·la 'Un amor' de Sara Mesa.
En una entrevista al 'Tot és comèdia' Isabel Coixet diu que "val la pena mirar la pel·lícula per anar veient les diferents capes, i descobrir el que penses dels personatges: persones amables, narcissistes, cabrones... perquè ara en diuen persones tòxiques, però son els cabrons de tota la vida". Personatges que pul·lulen per un poble de l'Espanya buidada on hi va a viure una traductora (Laia Costa) que ho ha deixat tot, ha trencat amb la seva vida anterior per començar-ne una de nova (no en sabem els motius) en una casa mig atrotinada: "Per rodar vam haver d'apuntalar la casa, era un perill pujar al pis de dalt amb la càmera, i la porta d'entrada ens va caure", diu la directora.
El desig
La clau de volta de la història és el desig que experimenta la protagonista per un senyor del poble (Hovik Keuchkerian), tan misteriós com ella perquè no sabem el passat que arrossega. Un dia ell li proposa sexe a canvi d'arreglar-li les goteres: "que me dejes entrar en ti un rato", li diu. "Què respondries tu en una situació així? És lícit? És ètic? És prostitució? És només un "cambalache", una dona que disposa del seu cos com un valor de canvi?", es pregunta Coixet. Les escenes d'intimitat son importants a 'Un amor': "Volia que cada escena de sexe fos diferent, rodada d'una manera diferent, i cada escena una porta, un passadís amb moltes portes on ella va canviant. Hovick estava acollonit perquè no havia filmat mai sexe".
Islallana, Nalda, Ribafrecha i Villalobar son els pobles de La Rioja on va rodar, atreta per un paisatge molt especial: "No coneixia aquesta part de la regió. Em van convidar al Festival Actual de Logroño, i em van portar a la casa on es va rodar 'El sur' de Víctor Erice. En passar per aquelles "peñas" vaig pensar que semblava un paisatge de l'Oest. Hi viuen voltors. El paisatge és una barreja de l'entorn, la llum i com et sents tu. Pot semblar de postal o una amenaça". Coixet també recorda l'acollida dels veïns, que els hi portaven tot de menjar, des de "rosquillas" a "migas".
Laia Costa
Isabel Coixet és la segona vegada que treballa amb la guanyadora del Goya Laia Costa: "Ens ho vam passar molt bé fent la sèrie 'Foodie Love' (HBO), van ser quatre mesos que van passar molt ràpid, ens vèiem cada dia. A la Laia l'he vist créixer, embarassada, amb la seva filla... Hi ha alguna cosa de família amb ella. Me l'estimo. I, a més, és molt més madura que jo, explica la pel·li millor que jo".
