Salva Camps: "Alegre, amb riscos i en el que passin coses, aquest és el bàsquet que m'agrada"

GIRONA

El Bàsquet Girona afronta la seva segona temporada a la Lliga Endesa i després de nou jornades l'equip té pràcticament aconseguit el primer objectiu: la salvació. Avui a l'Aquí Girona entrevistem a Salva Camps, qui s'ha fet càrrec de l'equip en la que és la seva primera experiència a l'elit com a primer entrenador.

L'inici de temporada: Estem contents per l'inici. Hem competit bé en aquest inici, però falta molt pel final, tot just és el començament. Em quedo amb el dia a dia de l'equip, els jugadors volen treballar i millorar i aquesta és i serà la nostra base. La millora setmanal es veu per això. En l'àmbit negatiu hem de treballar moltes coses, sempre es pot anar a més, però no estem tenint sort amb les lesions i això ens ha condicionat en el dia a dia i en la competició.

La derrota amb Unicaja: "Vam estar a l'altura davant un dels rivals més importants de la Lliga, vam fer un pas endavant i els vam portar fins al límit, però els petits detalls ens van fer acabar perdent el partit. Així és l'esport".

Quino Colom: "És un jugador crucial dins i fora. A dins està molt bé perquè té ganes de continuar treballant i millorant tot i la seva experiència. Hi haurà dies que estarà millor o que pot estar pitjor, però em quedo que vingui amb la il·lusió que ve i això farà que li anirà molt bé a ell i també a l'equip.

La primera experiència a l'ACB: "Crec que les categories és relatiu, faig el mateix que feia a la meva època a Irlanda o a Gran Canaria a LEB PLATA. Es tracta de ser crític i exigent amb un mateix, he canviat i he millorat com a entrenador. Això fa que els que m'envoltin també continuïn amb aquest camí i aquest és el meu objectiu. Em veig molt bé".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El caràcter de l'equip: "A mi m'agrada el bàsquet i l'entenc d'una manera. Així l'intento transmetre a l'staff i també a l'equip. Un bàsquet alegre, amb riscos, en el que volem que passin coses. És molt important que en el dia a dia passin coses, que siguem actius. Pel bo i pel dolent és el nostre bàsquet".

Les rotacions constants a l'equip: "Si volem jugar amb un nivell d'exigència molt alt no poden haver-hi rotacions llargues. Els jugadors aguanten determinats minuts i el seu rendiment cau a nivell defensiu. El que volem és un nivell molt alt sempre i per això les rotacions curtes creiem que ens ajuden".

Il·lusió per la Copa: "Jo trasllado al jugador la il·lusió amb la qual vull que vinguin cada dia. Això és el que em fa sentir més orgullós com a entrenador. Quan hi ha setmanes llargues costa, perquè són entrenaments exigents i que molts jugadors no han fet pràcticament mai. Això ens ajudarà a entrenar el divendres encara millor. Hem de ser conscients de qui som i on estem, i després ja veurem on ens porten els resultats d'aquí a tres mesos".

Perquè el Girona i el Bàsquet Girona: "Ens vam posar d'acord perquè veiem les coses de manera similar. Van creure que era la persona adequada per estar a la banqueta".

Els seus referents a la banqueta: "S'aprèn de tothom, dels bons i dels que no. Dels que veuen el bàsquet com tu i dels que no pensen com tu, he après de tothom. Un entrenador que ha tingut més pes perquè l'he tingut molts anys. Veiem el bàsquet similar i ens ha anat molt i molt bé aquests anys junts. Intento transmetre el que he après, està clar que estic influenciat pel Bàsquet Manresa, però també intento posar el meu segell. Hi ha coses iguals i altres que són diferents, però és evident. Quan veus els dos equips hi ha similituds, jo entenc el bàsquet així i també tinc culpa de què ells hagin jugat així els últims anys. Pedro és un exemple en escoltar i valorar totes les opinions per després prendre les decisions que creu".

Marc Gasol: "A qui no li agradaria entrenar un dels millors jugadors de la història de Catalunya, de l'NBA... però les circumstàncies han estat així. Com a entrenador m'he d'adaptar al que tinc".

La ciutat i el context: Girona és una ciutat molt maca, còmode, un bon lloc pels jugadors i per nosaltres, s'adapten ràpidament i poden estar bé en el dia a dia. Com a club a poc a poc està creixent i ara jo he de respondre amb l'exigència en el dia a dia per retornar la confiança".

El Salva Camps més personal: "Penso que és un treball de 24/7, desconnecto molt poc. M'agrada invertir temps amb la meva dona i els meus fills. Intento fer esport sempre que puc, m'agrada nadar i córrer, però al final estàs fent qualsevol cosa i el cap se'n va cap on no vols".

El futur: "No sé ni on serem d'aquí a tres mesos, ni si serem vius, és impossible imaginar-me on seré d'aquí a tres anys. A partir d'aquí ja ho veurem, jo espero que l'equip demà tingui salut, que fem un bon entrenament, que ens ho passem el millor possible gaudint del que ens agrada".