Eduard de Ribot: "O la Generalitat presenta ja la llei per crear el Conservatori del Litoral o que ho facin els altres grups però és urgent crear-lo"
SOS Costa Brava reuneix a alcaldes, parlamentaris i la Generalitat en una jornada de la que esperen que en surti una data per a la creació del Conservatori del Litoral

Eduard de Ribot al Parlament / ACN

Girona
SOS Costa Brava reclama a la Generalitat que la creació del Conservatori del Litoral ja no es pot demorar més perquè s'estan "perdent llocs de gran valor natural i paisatgístic a tot el litoral català i s'hi ha de posar fre". L'advocat i un dels portaveus de l'entitat, Eduard de Ribot, diu que gairebé tres anys després que la Generalitat n'anunciés la creació s'ha de passar de la fase conceptual a la real.
Per això, demà reunirà demà en una jornada a Girona a representants del món local, parlamentaris i també hi ha convidat a la pròpia Generalitat "perquè expliqui en quin punt està" la tramitació de la llei que ha de sentar les bases d'un organisme que ha de ser autònom i que, a imitació del model francès, també ha de ser autosuficient i ben dotat econòmicament, "igual que l'Incasol".
No només això, l'entitat creu que almenys el 50% de la taxa turística s'hauria de destinar al Conservatori del Litoral i amb un volum que calculen que rondaria els 15 milions d'euros a l'any s'haurien d'afrontar una sèrie de moviments que l'entitat té perfectament ordenats. Segons De Ribot, la primera actuació del conservatori hauria de ser comprar les 13 hectàrees que estan incloses en un projecte per ampliar la marina del Port d'Aro.
Els ecologistes asseguren que, tot i que el Pla Director de la Costa Brava va frenar la construcció de 15.000 habitatges al litoral, ha estat insuficient per aturar el "tsunami urbanístic" que s'ha desencadenat després i que té potencial per aixcar 30.000 cases noves. La federació diu que a la Costa Brava tenen "identificades més de 60 pinedes i retalls de natura amenaçats per projectes urbanístics, de camps de golf o de marines portuàries".
Entre aquests projectes latents, SOS Costa Brava hi situa els Olivars de sa Guarda a Cadaqués (Alt Empordà), la pineda de La Farella a Llançà (Alt Empordà), la zona de Rodors i els arrossars dels Jonquers a Pals (Baix Empordà), l'espai d'interès natural del Puig Montcal a Begur (Baix Empordà), la zona de Bellafosca a Palamós (Baix Empordà), la pineda del Canadell a Calella de Palafrugell (Baix Empordà), "els darrers retalls de bosc a Aigua Xelida", la riera del Mas Llor a Tamariu o la pineda de la desembocadura del Ridaura a Platja d'Aro (Baix Empordà).
Podeu escoltar l'entrevista sencera amb el portaveu de SOS Costa Brava, Eduard de Ribot.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Eduard de Ribot, SOS Costa Brava