Anna Punsoda: "La Segarra és l'Empordà al revés"
L'escriptora i periodista cultural acaba de publicar 'La terra dura: retorn al cor de Catalunya'
L'Anna Punsoda és una segarrenca que va venir a estudiar a Barcelona amb 18 anys. A la ciutat, gràcies al seu delit per Joan Maragall, va emparellar-se amb l'editor Ignasi Moreta -conegut al llibre com 'El francès'- i van formar una família. Una família de quatre membres -l'Anna, l'Ignasi, l'Aloma i l'Arnau- establerta a Barcelona. Però un bon dia, després d'una cavalcada de Reis, l'Anna ho va tenir clar: havia de retornar a Concabella, el seu poble, situat als Plans de Sió, a la Segarra.
I així va ser com l'Anna i la seva família van passar de viure en un pis d'una ciutat amb una densitat de població de quasi 16.000 persones per quilòmetre quadrat, a residir en una casa per reformar -en la qual la seva tieta assegura que hi viuen esperits- d'un municipi amb una densitat de 9 persones per quilòmetre quadrat. El llibre 'La terra dura' (Pòrtic) és el reflex d'aquest retorn als orígens, així com un viatge a la infància de l'Anna i un passeig pels espais més emblemàtics i més desconeguts de la comarca de la Segarra.
Només som lliures si ens reconciliem amb nosaltres mateixos.
'La terra dura' comença amb aquest aforisme de l'escriptor i farmacèutic -veí de la Segarra- Guillem Viladot. L'Anna assegura que, ara que ha tornat a casa, sent aquesta llibertat i ha aconseguit reconciliar-se amb la seva terra, amb la qual sempre ha tingut una relació d'amor i odi: "La Segarra, com diu el títol, és una terra dura per viure-hi. En certs aspectes anem molt endarrerits. I, tot i que hi ha moltes coses que no m'estan bé de la Segarra, he entès que si vull canviar-les he d'estar aquí".
El graner de Catalunya.
A 'La terra dura' l'Anna situa la Segarra al mapa -la defineix com el graner de Catalunya, la taca groga o l'Empordà al revés-, ens desglossa els trets més característics de la personalitat dels segarrencs -segons ella, són els més garrepes de tota Catalunya- i aborda els fenòmens més destacats de la seva terra, com per exemple el gran impacte que ha tingut un gegant de la indústria alimentària com BonÀrea.
Però 'La terra dura', a més de ser unes memòries barrejades amb una mena de guia turística de la comarca, també té un vessant d'investigació periodística: "he buscat el franctirador cultural de cada poble de la Segarra. Els locals són els que millor et poden explicar com és realment la comarca. Són la gent que l'estima i l'ajuda a tirar endavant".
