La comandanta Àngela Bivern
El periodista Dani Vivern va descobrir que era descendent de l'heroïna de Santa Bàrbara, Àngela Bivern i ens ho explica al Nomenclàtor
Retrat de Maria Àngela Bivern, comandanta de la 3a. Esquadra de Santa Dorotea / Museu d'Història de Girona
Girona
El carrer d'Àngela Bivern està ubicat a Montjuïc, entre aquest barri i Pedret. És un carrer sense sortida, que ofereix una bona panoràmica de la ciutat. Es diu així des del 3 de febrer del 1978, després que un any abans, així ho escollís l'Associació de Veïns.
Per descobrir qui era Bivern ens hem de situar dos-cents anys enrere, quan Girona va patir uns fets negres de la seva història: els setges de Girona durant la Guerra del Francès, per part de les tropes de Napoleó. Feia quatre anys que aquest s'havia autoproclamat emperador de l'Imperi Francès, després d'un cop d'estat el 1799.
A Girona, el militar francès Guillaume Philibert Duhesme, havia atacat dues vegades la ciutat i malgrat la seva força numèrica, els gironins havien fet fora les tropes franceses. No va ser fins a l'any següent, el 1809, quan els francesos van aconseguir assetjar la ciutat durant set mesos, debilitant-la greument. La defensa de la ciutat va ser liderada pel general Mariano Álvarez de Castro.
"Les dones de Girona es van adonar que hi havia una manca d'atenció als ferits, i van demanar si es podia formar un cos d'infermeres militaritzat", explica Dani Vivern. És així com es va crear la Companyia de Santa Bàrbara. Àngela Bivern, concretament va ser la comandanta de l’esquadra 3 de Santa Dorotea, un grup de 30 dones que s’encarregaven de la zona de la plaça del Vi. Un braçalet vermell les distingia. Bivern només tenia 22 anys en el moment més tràgic del setge. "S'encarregaven de portar aigua i queviures a primera línia de foc, també benes i els pocs medicaments que hi havia. Feien el que podien, però van salvar moltes vides" assegura Vivern.
Un cop acabada la Guerra, i retornat el rei Ferran VII, Bivern va explicar-li personalment el paper destacat de les dones a Girona durant la Guerra del Francès. "Se'n va parlar molt perquè no era normal que el rei atengués una senyora en aquells moments". Li va reclamar una pensió vitalícia per la seva tasca. Li van atorgar per reial decret, el 24 de setembre de 1814. 250 ducats. "Aquest tipus de reconeixements eren comuns al camp miliar, però en una dona era una cosa estranyíssima".
Malauradament, segons Dani Bivern, hi ha pocs detalls de què en va ser d’aquesta dona a posteriori. Se sap que es va casar amb un gironí i va tenir tres fills. Va morir el 1845 amb 58 anys a Palol d’Onyar. Les seves restes descansen al Cementiri Municipal de Girona, juntament amb la seva família. El 1909, quan feia un segle dels setges, es va aixecar un Mausoleu a l'església de Sant Fèlix en honor a les Heroïnes de Santa Bàrbara.
"Vivern" descendent de "Bivern"
Dani Vivern va descobrir que era descendent d'Àngela Bivern rebuscant a l'Arxiu Diocesà de Girona. Durant la mili va trobar un document que parlava d'Antoni Bivern que va formar part de la Guerra del Francès. Li va cridar l'atenció que compartissin un cognom poc comú. Vuit generacions separen Àngela Bivern i Dani Vivern, i entremig, el canvi de B per V. "Vaig trobar que el primer Vivern va arribar de França al segle XVII. Va fer de ferrer a Girona i es va desplaçar a Figueres". Entrant al segle XVIII la família es van expandir molt i una branca va tornar a Girona i es van fer militars. "La gran contradicció és que amb quatre generacions, aquesta família que venia de França es va enfrontar contra els seus. És curiós per no dir dramàtic" conclou Vivern.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Nomenclàtor - Qui era Àngela Bivern?
A "Qui era...? Un passeig pel nomenclàtor de Girona" expliquem qui eren les persones que posen nom a les places, carrers i edificis de Girona. És una secció paritària, però el nomenclàtor gironí no ho és. Només 68 dels 970 carrers de Girona tenen nom de dona. Amb l'ajuda de l'Arxiu Municipal de Girona.
