'La nostra ciutat': Estàs aprofitant la teva vida?
L'obra de Thornton Wilder es representa al Teatre Lliure de Montjuic

ENTREVISTA. La nostra ciutat
18:54
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
'La nostra ciutat' és tota una institució teatral als Estats Units des de la seva estrena fa més de 80 anys. La llegenda diu que l'obra de Thornton Wilder és tan popular que cada nit es representa en algun lloc del país. Aquí, curiosament, no havíem vist mai cap muntatge professional d'una peça que narra la vida dels veïns d'un poble fictici de l'Amèrica rural de principis de segle XX. L'encarregat d'aixecar el Grover's Corners català és el director Ferran Utzet, que ha passat pel 'Tot és comèdia' acompanyat de dues actrius del repartiment, Rosa Boladeras (Sra. Gibbs) i Mercè Pons (Sra. Webb).
L'obra té una estructura clàssica en tres actes. El primer acte presenta els personatges i la vida quotidiana dels veïns, i posa el focus en les famílies del metge Gibbs (Xavier Ripoll) i l'editor del diari local Webb (Carles Martínez). El segon acte aborda l'enamorament i la boda dels fills d'aquestes dues cases (Guillem Balart i Paula Malia). "Els dos primers actes son molt contemplatius, hi ha poca acció dramàtica i a la vegada son molt hipnòtics de veure perquè es desplega la vida. Sembla que no passi res, però estàs com atrapat, ets un voyeur. Això és necessari perquè l'espectador visqui l'experiència del tercer acte", diu Ferran Utzet. El tercer acte arriba com un esquinçament quan l'escenografia austera de grans plafons de fusta desapareix i l'escenari es converteix en un lloc desolat i tenebrós.
Carpe diem
'La nostra ciutat' parla de "com aprofitar la vida al màxim, el carpe diem. No dona cap resposta, sinó que convida a reflexionar en un context lúdic (no és una classe de filosofia). La funció provoca en el públic una vivència emocional que et fa preguntar si estàs aprofitant bé la vida, si estàs dient prou a la gent que estimes que l'estimes. Molta gent ha sortit del teatre amb la necessitat de trucar la seva marre", diu el director. Rosa Boladeras ha explicat que ha rebut missatges d'espectadors que li deien "no ens hem quedat a saludar, estem commoguts, me'n vaig cap a casa, ja en parlarem un altre dia".
La producció del Lliure és a gran escala, amb 15 actors en escena, un fet poc habitual. I comandant la funció, el personatge de narradora-regidora que fa la Rosa Renom, "una veu present que cada vegada es va implicant més en la història. És una meravella sentir-la explicar i crear amb la imaginació aquesta narració". Una narració que es desplega en un escenari diàfan sense a penes decoració, "l'obra de 1938 ja demanava, i aleshores era molt transgressor, que es representés sense objectes. I ens semblava que calia mantenir aquesta essència perquè és el que l'ha fet icònica", diu Ferran Utzet. 'La nostra ciutat' es pot veure al Teatre Lliure fins el 12 de novembre.