Julio Posadas: "Hem d'acceptar que la màkina forma part de la nostra cultura"
'MaQKina: historia de una subcultura' és una de les propostes més atractives de la nova edició del Festival In-Edit
Barcelona
Aquest dijous engega al cinema Mooby Aribau una nova edició de l'In-Edit, el festival internacional de cinema documental musical de Barcelona, pel qual, fins al 5 de novembre, passaran una seixantena de pel·lícules, a més de concerts i conferències. Entre aquests documentals està 'MaQKina: historia de una subcultura', i els seus directors -Àlex Salgado i Òscar Sueiro- i un dels grans protagonistes d'aquest fenomen que va incendiar Catalunya als anys noranta -el discjòquei Julio Posadas- van passar pels micròfons del Tot És Comèdia.
Més enllà de les discoteques.
'Maqkina: historia de una subcultura' és una radiografia sociològica del boom makinero que va començar a la Comunitat Valenciana amb "La ruta del bakalao" i es va estendre amb gran popularitat per tots els racons de Catalunya durant els anys noranta. La màkina es va convertir en molt més que un gènere musical. Era una subcultura: una manera de vestir, de fer, d'entendre la vida de bona part del jovent de l'època. Les discoteques de màkina -Scorpia, Chasis, Wonder, etc.- es posaven de gom a gom cada cap de setmana. Els recopilatoris de màkina encapçalaven les llistes dels més venuts. En definitiva, tot el que tenia relació amb la màkina es convertia en or.
La caiguda.
Totes les modes són efímeres, i la de la música màkina no va ser una excepció. Segons afirmen els directors del documental, el desgast generat per l'abundància de drogues i baralles en l'àmbit makinero, i l'escarni mediàtic per part dels mitjans de comunicació van sepultar el moviment. "Hi ha una teoria conspiranoica, de la qual parlem a la pel·lícula, que assegura que els polítics capdavanters d'aquella època van voler acabar amb la màkina. Entre això, la mala fama adquirida i l'arribada d'Operación Triunfo, el fenomen makinero va tocar fons i va acabar morint", assegura l'Òscar Sueiro.
L’estigma.
El documental també reflexiona al voltant de la imatge que ha quedat del fenomen makinero per la posteritat. “Actualment, es creu que la màkina va ser una cosa que ballaven quatre quillos fins al cul de pastilles, i va ser molt més que això”, reivindica l’Àlex Salgado. El mateix Àlex va visitar alguns dels temples de la màkina a Catalunya, com el X-Que, i es va trobar amb locals abandonats gairebé en runes. El discjòquei Julio Posadas també va voler dir la seva al respecte: “Ens fa vergonya admetre que aquella era la música que escoltàvem i no ho entenc. Jo, com a president de l’Associació Espanyola de Discjòqueis, faig molta pedagogia sobre el tema. Em sembla molt trist que, mentre en altres països com França o Holanda es tingui una gran consideració per aquest gènere, aquí tinguem un estigma tan bestial”.
'MaQKina: historia de una subcultura' es podrà veure a l’In-Edit el proper divendres i el proper dilluns. Més informació a https://es.in-edit.org
