Clàudia Costas: "Per la protagonista tenir superpoders és una putada enorme"
L' autora del llibre 'El primer cop de moltes coses' diu que el seu primer petó va ser abans a la ficció que a la realitat
La Clàudia Costas (Barcelona, 1989), s'estrena en el camp literari amb la publicació de 'El primer cop de moltes coses' (La Campana). Una novel·la lleugera i frenètica centrada en el personatge de la Maya: una noia antisocial, lesbiana, metòdica i obsessiva fins a fregar el TOC, a les portes dels trenta anys, que veu com la seva vida canvia radicalment després d'anar al cinema a veure Spiderman i adquirir, no sap ben bé per què, els superpoders de l'home aranya. Aquí no acaba la cosa, perquè la Maya s'adona que és capaç d'adquirir els superpoders d'altres superherois que veu al cinema. Superpoders que se li acumulen. Superpoders als quals li costa adaptar-se en un primer moment. Superpoders que, d'alguna manera, li obriran la porta a atrevir-se a fer coses que mai s'ha atrevit a fer, i a viure el seu primer cop de moltes coses.
Passar d'estar davant de la càmera a fer acompanyament des del darrere.
No sabem quin percentatge tenen en comú la Clàudia Costas i la Maya, la protagonista de la novel·la, però ben segur que la història personal de la Clàudia també mereixeria ser escrita i publicada. Actriu precoç, des dels dotze anys ha combinat projectes teatrals (El Test), televisius (La Riera), cinematogràfics i de doblatge. Vaja, mai li ha faltat feina. Però, un bon dia, va decidir deixar de dedicar-se a la interpretació per passar al darrere de les càmeres, des d'on actualment fa de coach d'actors, especialment amb nens:"Hi ha gent que pensa que faig com d'una mena de psicòloga, però no. La meva feina consisteix a acompanyar als actors durant tot el procés interpretatiu. Quan jo era actriu i menor d'edat, m'hagués encantat tenir aquest tipus d'acompanyament".
"El primer cop de moltes coses" només és l'inici.
Aquesta és la primera novel·la publicada de la Clàudia, però no pas la primera que escriu. De fet, tot i que aquest és l'any del seu debut editorial, al disc dur del seu ordinador hi ha quatre històries més -dues en català i dues en castellà- esperant a veure la llum; "tant de bo aviat pugui anunciar que trec un segon llibre".
Pràcticament, tota una vida escrivint
La Clàudia té l'hàbit d'escriure des de ben petita i assegura que "era la típica nena que sempre guanyava els jocs florals a l'escola". El cas és que tota aquesta parafernàlia de pujar a recollir els premis li feia moltíssima vergonya i va desembocar amb una mena de trauma, pel qual va abandonar l'escriptura durant l'adolescència. "Per sort, anys més tard, em vaig retrobar amb l'escriptura i, des d'aleshores, no he deixat d'escriure ni tinc al cap deixar de fer-ho".
