Jordi Canyissà: "Poder fer un llibre sobre la persona que em va ensenyar a llegir és una sensació molt maca"
Acaba de publicar el llibre "Ibañez, el mestre de la historieta"
Barcelona
Encara no s'han complert tres mesos de la seva mort, i el mestre Francisco Ibáñez ja té el seu merescudíssim homenatge en forma de llibre. Un homenatge del qual n'estava al corrent, i fins i tot s'hi va avenir a cedir alguns dels seus dibuixos originals al seu autor, en Jordi Canyissà (teòric i divulgador de la historieta), per ornamentar "Ibáñez, el mestre de la historieta"; un assaig en el qual en Jordi desgrana fil per randa totes i cadascuna de les virtuts que van convertir al pare de personatges tan emblemàtics com Mortadelo i Filemón o El Rompetechos en un dels millors historietistes de la història del còmic espanyol, sinó el millor.
"Ibáñez era tan genial que va aconseguir estar seixanta-cinc anys animant aquests personatges que tant ens feien riure i mai se li van acabar les idees".
El dibuix
Tot i que Ibáñez no donava importància al seu talent amb el llapis -"yo no soy Picasso", deia-, el cert és que era un dibuixant excel·lent. Tal com afirma en Jordi, per Ibáñez tot era dibuixable i, a més, sabia plasmar a la perfecció tot allò que la seva ment havia ideat abans. Entre molts altres recursos, l'ampli domini que tenia de la composició, la perspectiva i el dinamisme de les seves vinyetes, així com de l'expressivitat dels personatges que apareixien en elles, van ser un dels secrets del seu èxit rotund.
L'humor
Ibáñez assegurava que, en les seves historietes, dedicava el trenta per cent del temps al dibuix i tota la resta al guió. I, per ell, guió i humor (tant visual com textual) eren pràcticament sinònims. Per fer-nos riure, Ibáñez estava disposat a tocar un gran reguitzell d'estils humorístics, que podien anar des de l'humor més blanc i innocent fins al negre, el picant o fins i tot l'escatològic. Tot això, sense deixar mai de banda l'humor absurd, l'humor d'equívocs, les metàfores i hipèrboles visuals o les seves clàssiques i celebrades onomatopeies.
Les històries
Diu en Jordi que, per sobre de tot, Ibáñez va ser un gran relator d'històries: "Sap relatar tan bé que t'atrapa a la seva lectura des del principi i et sap mantenir enganxat fins al final. La seva manera de captivar-nos amb les historietes partia d'una portada que cridava l'atenció i un títol que ens convidava a riure. A partir d'aquí, fa gala d'un ritme i un desenvolupament de la història que només està a l'altura dels narradors excepcionals".
Els homenatges
"Ibáñez, el mestre de la historieta" acaba d'una manera insuperable: recollint les impressions d'alguns dels seus admiradors (Andreu Buenafuente, Alaska o Paco Baena entre molts altres ) i amb els homenatges individualitzats d'historietistes de la talla de Paco Roca, Juanjo Sáez o Pilarín Bayés. Una petita mostra del grandiós agraïment que sentim tots cap a ell per tantes i tantes hores de diversió.
"A més del semàfor de Mortadelo i Filemón que li vol dedicar l'Ajuntament de Barcelona, trobo que s'haurien de fer molts més homenatges a un artista tan important com ha sigut Ibáñez", reivindica en Jordi Canyissà.
