Sociedad

Nit de superlluna blava: quan és i per què és tan poc comú?

Aquest fenomen serà visible la nit del 30 al 31 d'agost i no es veia des de fa 14 anys

La superluna azul del 30 de enero de 2018 sobre la Alhambra de Granada / Salvador Sánchez Muñoz

La superluna azul del 30 de enero de 2018 sobre la Alhambra de Granada

Barcelona

La nit de dimecres 30 al dijous 31 d'agost tindrà lloc el singular fenomen conegut com a superlluna blava. Enguany, s'ajunten dos aspectes que faran d'aquesta, una lluna molt especial. Així, una doble coincidència com la d'aquesta nit és un fenomen tan poc comú que no succeïa des de fa 14 anys. T'ho perdràs?

D'una banda, se l'anomena "superlluna" perquè serà la més gran i brillant de totes: el satèl·lit passarà pel punt més pròxim de l'òrbita de la Terra. I, de l'altra, serà la segona lluna plena que té lloc en el mateix mes: la primera es va produir l'1 d'agost. De fet, aquest fenomen conegut com a "lluna blava", és una situació poc comuna, que té lloc aproximadament cada dos anys i mig, i no tornarà a passar fins al març del 2026.

Quan es podrà veure la superlluna blava?

Si voleu veure la superlluna blava d'enguany, la millor manera d'aconseguir-ho és mirar en direcció al mar poc abans de les 21h. Això sí, penseu que els núvols poden jugar una mala passada i dificultar-ne la visió. Creuem els dits!

La lluna és de color blau?

Avís per a navegants: tot i anomenar-se lluna blava, no es veu de color blau. De fet, aquest original nom respon a la traducció literal de l'anglès, que usa el terme "blue moon". Li diuen així perquè, en anglès antic, "belewe" significava "lluna traïdora", i era el concepte que utilitzaven per referir-se a la lluna de primavera que implicava allargar el dejuni de Quaresma. Així, de "belewe" va canviar a "blwe", i, finalment, a "blue".

Què significa el concepte superlluna?

L’anterior lluna blava va tenir lloc l'octubre del 2020, però no va ser una superlluna. Per tant, què vol dir exactament el concepte de superlluna?

Podem parlar de superlluna quan coincideixen dos fenòmens: que hi hagi lluna plena i alhora perigeu. És a dir, quan la distància entre l'òrbita de la Terra i la de la Lluna és la mínima i, alhora, aquella nit hi ha lluna plena. Per això, aquests dies podem veure la lluna més gran i brillant de l'habitual.

L'existència del perigeu s'explica perquè l'òrbita que segueix la Lluna al voltant de la Terra no és circular, sinó el·líptica. Així doncs, la distància que les separa canvia al llarg del cicle: mentre que en el punt més llunyà pot situar-se a uns 400.000 km (moment que coneixem com a apogeu) en el seu punt més proper, està a uns 357.000 km de distància (moment que coneixem com a perigeu).

D'altra banda, recordeu que aquest any ja s'han pogut veure dues superllunes. La pròxima i última de la qual en podrem gaudir, serà la del 29 de setembre. Per tant, ja podeu guardar-vos la data i preparar-vos per gaudir d'aquest fenomen visual.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00