Pedro Balañá, de venedor de llet ambulant a magnat de l'espectacle
Josep Guixà publica la biografia de l'empresari taurí, cinematogràfic i teatral barceloní
Balañá, magnat de l'espectacle
19:51
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Són molts els barcelonins (i catalans) que algun cop han vist una pel·lícula en sales del Grup Balañá. O han disfrutat d'una obra en algun dels teatres de la companyia, com el Tívoli o el Coliseum. Potser, fins i tot, van assistir a les "corridas" de toros que es feien (abans de la prohibició) a les places Monumental i les Arenes, que ara és un centre comercial. Tot aquest patrimoni el va aixecar Pedro Balañá (1883-1965). Un personatge fascinant que, a més d'home de negocis, va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona a principis de segle (catalanista republicà) i durant el franquisme (adaptat al règim).
Josep Guixà, que ha escrit sobre episodis de les vides de Jordi Pujol i de Josep Pla i Cambó, entre d'altres obres, s'ha endinsat en la figura de don Pedro a 'Balañá, el mayor espectáculo del mundo' (Amuzara). L'empresari va començar a treballar als 12 anys arrossegant botes en una empresa de licors. Després es va ficar en el negoci de la venda de llet ambulant i les vaqueries, de quan Barcelona era plena de granges urbanes. I d'aquí va passar a tractar amb bestiar. A finals dels anys vint del segle passat agafa en exclusiva la carn de toro de "lidia" que li obre les portes de l'organització de curses de braus.
Toros, màquina de fer diners
Guixà explica que en algunes èpoques els toros van ser una autèntica màquina de fer diners. Per exemple, amb el que Balañá va guanyar amb només quatre "corridas" del torero Domingo Ortega va comprar el solar al costat de la seva casa del barri de Sants on molts anys després construïria el mític cinema Palacio Balañá. El turisme a partir dels anys 40 i 50 va ser la gallina dels ous d’or. Es fletavan barcos sencers des de Mallorca plens de turistes que venien a veure toros. "El que viene a Barcelona quiere ver la Sagrada Familia, los toros y Montserrat", deia Balañá en una de les moltes entrevistes i aparicions públiques que va fer durant la seva vida.
Amb el capital que va aconseguir amb els toros va començar a bastir tot un imperi de cinemes i teatres a partir dels anys 40. Alguns els va comprar, com el Tívoli, i d'altres els va aixecar de cap i de nou. Destaquen per la seva espectacularitat, l'Urgell i l'Aribau, on encara es recorden les cues per veure West Side Story. Va tenir molt bon ull pels èxits cinematogràfics. Tenia un truc infal·lible: si no s'adormia durant la projecció és que el film era bo. 'Els deu manaments' que es va projectar en el Coliseum va estar 10 mesos en cartell i va combregar més de 600.000 espectadors.
