La biblioteca popular, amb Marta Cava

Barcelona

Rafael Chirbes, nascut l’any 1947 a Tavernes de la Valldigna, va passar molts anys vivint fora del País València fins que l’any 2000 s’hi va restablir. Es va dedicar a fer de crític literari i de periodista gastronòmic. La seva etapa com a escriptor comença a finals dels anys 80 i de seguida amb les seves primeres obres, va començar a rebre nominacions i premis destacats en l’àmbit literari. Va morir, massa prematurament, un 15 d’agost de 2015.

1) Crematorio (Anagrama)

Publicada l’any 2007 i guardonada amb el Premio Nacional de la Crítica, Chirbes va escriure la que podríem considerar una de les millors novel·les sobre la corrupció urbanística a la costa mediterrània. Aquesta és la història de la família Bertomeu, formada per dos germans: un, un revolucionari d’esquerres dedicat a l’agricultura i l’altre, un empresari sense principis ni escrúpols que l’única passió que sent és pel totxo i els diners. Quan mor, el primer, Rubén Bertomeu, podrà vendre la casa familiar i seguir amb els seus plans. Però no només parla de la família de sang, també de tots els acòlits que Bertomeu té al seu càrrec i que faran tot el possible per ser al seu costat, tot i que potser, Bertomeu mai els correspongui com es mereixen. Cultura del totxo, poder, polítics corruptes, urbanisme costaner… Aquests són els ingredients d’una de les millors novel·les de l’autor. Canal + en va fer una adaptació en sèrie.

2) En la orilla (Anagrama)

Publicada al 2013 i guardaonada també amb amb el Premio Nacional de la Crítica, aquesta novel·la podríem unir-la amb Crematorio i considerar-la part d’un díptic sobre els anys foscos de la corrupció i la crisi econòmica. Quan apareix un cadàver al pantà del poble d’Olba, començarem a conèixer la història de diferents persones de la població que estan unides per aquest espai: totes elles enllaçades per un fet comú, estan patint de diferents maneres les conseqüències de la crisi econòmica. Poc a poc anirem desgranant les seves vides i coneixerem com van patir-ho tot, com les persones que en algun moment van tenir una mica de diners, van acabar sent enganyades, com hi ha gent que passi el que passi sempre serà pobre i gent que sempre tindrà les espatlles cobertes per sobreviure.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

3) Diarios (Anagrama)

Editats en tres volums (el tercer i últim surt en poques setmanes) gràcies a ells, podem conèixer no només el Chirbes escriptor, també el Chirbes persona: una persona insegura, solitària, patidora i amb molta tristesa. Coneixerem els seus processos d’escriptura però també les seves relacions amb homes, el desig, el sexe i les ganes d’estimar i ser estimat. Pels escèptics, no patiu: Chirbes va preparar i autoritzar a l’editorial perquè els seus diaris fossin editats públicament.

4) Asentir o desestabilizar (Altamarea)

De la seva etapa com a crític literari, va deixar moltíssimes peces sobre autors i llibres i en aquest llibre se’n recullen les que va escriure entre els 1975 i el 1980. Darrera d’elles hi trobarem, i de manera molt explícita, crítiques cap a molts autors de l’època (com Vargas Llosa o Ramon Tamames), però també a la indústria literària de l’època, a la família Lara, als premis literaris… Chirbes no tenia pèls a la llengua, sobretot si era per disparar contra els poderosos i per ser crític amb la Transició i amb tota la gent que va poder tenir poder durant aquella etapa perquè ja en va tenir durant el Franquisme. Va ser incòmode per a molta gent i, potser per això, no se l’ha reconegut oficialment com es mereix.