Burundanga o com "aprendre a riure'ns de la nostra merda"
La comèdia d'èxit de Jordi Galceran es representa a l'Eixample Teatre de Barcelona
Barcelona
Després de 12 temporades a Madrid, ha tornat a Barcelona 'Burundanga' de Jordi Galceran ('El mètode Grönholm', 'El crèdit', 'Fitzroy'). Aquest "elixir de la sinceritat", la droga que fa dir la veritat a qui la pren (o és obligat a prendre-la), fa de les seves a l’Eixample Teatre. És un text construït amb precisió de rellotger artesà on l’engranatge de la comèdia funciona a la perfecció. Això, tot i parlar de dos temes a priori sensibles com la submissió química i el terrorisme. "En Galceran es va atrevir a tocar en el seu moment (2011) dos temes que eren molt seriosos i tabú, però que ningú es pensi que fem apologia de res. L'autor és molt bo canviant el codi de seguida, i el públic no ho percep com un problema", diuen els actors Cristina Brondo i Frank Capdet al 'Tot és comèdia'.
"Hem d'estar una mica més disposats a petar-nos les línies vermelles en l'humor i aprendre a riure'ns de la nostra merda perquè el teatre serveix per això: per fer teràpia", diu Capdet. L'acció de 'Burundanga' passa a l'any 2007 en un pis compartit per dues estudiants. Una d'elles es queda embarassada d'un noi amb qui no fa ni un any que surten, i comença a tenir dubtes i estar angoixada. No sap per on tirar ni si el seu xicot l'estima de debò. Aleshores, la companya li proposa drogar-lo amb la burundanga perquè expliqui tota la veritat.
ETA
El xicot arriba al pis i diu a les noies que espera un amic seu del País Basc. I en un gir inesperat, la banda terrorista ETA apareix en escena. L'actor Eloy Arenas, que ha estat 12 anys fent 'Burundanga' a Madrid, deia que al principi, quan es mencionava ETA, notava la incomoditat del públic. Després es va anar transformant i a última hora hi havia molts espectadors joves que preguntaven què era ETA? "Trobo que és interessant per preservar la nostra memòria. Si hi ha algun jove que pregunta, doncs que els pares o algun adult els hi expliqui. I també crec que és bo parlar amb humor d'aquella realitat, és una cosa que saneja", diu Cristina Brondo.
A Madrid, on tan bé ha funcionat la còmedia de Galceran, el teatre més comercial o popular té una dinàmica diferent que a Barcelona. Les obres no es programen cada dia de la setmana, i moltes sales ofereixen multiprogramació (en un mateix dia es poden veure obres diferents una darrera de l'altra). L'Eixample Teatre és de les poques sales que està reproduint la fórmula aquí, "es crea una afinitat amb el públic i és una benedicció", explica Brondo que sovint combina 'Burundanga' amb '¿Quieres pecar conmigo?'.
