150 anys esperant Jules Ainaud
Una exposició al Centre KBr de Barcelona recupera el fotògraf de la Catalunya monumental
Barcelona
"Jules Ainaud és un dels grans fotògrafs del segle XIX que ha passat desapercebut per a la història perquè bàsicament treballava per compte d'altres fotògrafs i empreses i, per tant, el seu nom no constava enlloc", diu Jep Martí Baiget al 'Tot és comèdia'. Martí ha rescatat la figura d'un personatge que va arribar a Catalunya a la dècada del 1860 procedent de França, i s'hi va quedar. De fet, Ainaud és un cognom que ha acabat arrelant al país, "que ens sona pels nets de Jules, l'historiador i polític Josep Maria Ainaud de Lasarte i l'historiador de l'art, Joan, i també pel fill del fotògraf i pare dels historiadors, Manuel Ainaud, que va ser el gran impulsor de la renovació pedagògica des de l'Ajuntament de Barcelona durant la Segona República".
Jep Martí ha comissariat l'exposició 'La Catalunya de Jules Ainaud (1871-1872)' al Centre KBr de la Fundació Mapfre de Barcelona. Es tracta del reportatge fotogràfic que Ainaud va fer per encàrrec de la casa Laurent que el va dur per tot el Llevant peninsular "en diferents etapes, a l'última s'instal·la a Tarragona i fa Poblet, Santes Creus i Montserrat, i després salta a Barcelona". "L'encàrrec era capturar els grans monuments coneguts dels llocs per on passava o vistes generals espectaculars de la ciutat, i també reproduïa les pintures que hi havia als museus".
Com es feia les fotos?
El procediment de l'època necessitava preparar els negatius in situ (unes grans plaques de vidre), fer la fotografia i revelar-la en aquell mateix moment abans que el col·lodió humit, el component químic que fixava les sals de plata (el material sensible que captava la imatge), s'assequés. És a dir, tirar una foto, que ara ens costa mig segon amb el mòbil, era una operació que podria trigar hores. "Es necessitava una exposició llarga, això vol dir, que si passaven persones per davant de la càmera caminant, no sortien", diu Martí. Dit d'una altra manera, s'havia d'estar molt quiet perquè qui es movia no sortia a la foto.
Algunes de les imatges més emblemàtiques que va captar Jules Ainaud a Barcelona el 1872 son la muntanya de Montjuïc pelada o la muralla de mar que ja no existeix. Una d'excepcional, segons el comissari, és la d'un pidolarie musulmà arrepenjat en un dels laterals de la Catedral, i una altra la del Pla de Palau "perquè és la primera fotografia on surt la construcció de les vies d'un tramvia i els edificis no son monumentals, sinó populars amb una corrua de tartanes que esperen clientela". Aquestes fotografies només s'havien vist en públic una única vegada fa 150 anys a l'Ateneu Barcelonès.
