La biblioteca popular, amb Marta Cava
Especial Jane Austen

La biblioteca popular, amb Marta Cava
15:42
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Jane Austen, nascuda l’any 1775 a Anglaterra, és un dels noms més destacats de la literatura anglesa de tots els temps. Nascuda i criada en una família "burgesa rural" va ser també la seva principal font d’inspiració i de context per les seves obres. Titllades durant molts anys d’obres romàntiques i simples, darrera de les seves novel·les hi havia molt més que això: un retrat de la seva època, crítica social, dones empoderades i, sobretot, humor i ironia. Malgrat que procurava mantenir-se en l’anonimat, des dels seus inicis va tenir molt èxit a nivell popular i, segles més tard, encara el té no només per la qualitat de les seves obres sinó també per les seves magnífiques adaptacions audiovisuals.
1) L’abadia de Northanger (Viena) - Va ser la primera novel·la que va escriure Austen, però de les darreres en veure la llum públicament, cosa inexplicable. És Austen però no ho és: l'estil de l'Abadia és desenfadat i fins i tot, trencador (comparant-lo amb la resta de la seva obra). Aquí ella s'ha deixat anar la cotilla i li dóna un to diferent, gràcies sobretot a la narradora que en algun moment trenca la quarta paret i s'adreça al lector per parlar-nos de l'heroïna de la història, la Catherine. Ella, passa unes setmanes a Bath on teixirà amistat amb diferents persones, però sobretot coneixerà a en Henry, de qui s'enamora i això li permet acostar-se a la seva germana que a la vegada li permetrà anar de visita a l'abadia de Northanger, on viu la seva família. La protagonista, una lectora empedreïda de novel·la gòtica, ja s'imagina com deu ser l'abadia i es deixa endur per les seves fantasies. Però de sobte, cometrà un error amb en Henry i per més inri, la seva visita acaba en sec sense poder-se ni acomiadar d'ell. Té una adaptació al cinema feta l’any 2007 que no està disponible enlloc.
2) Seny i sentiment (Viena) - Aquesta sí, va ser la primera novel·la seva que va ser publicada. Les protagonistes són dues germanes que viuen amb la seva mare i fa poc han perdut al seu pare i que viuen en una situació delicada: al no haver tingut cap fill al segon matrimoni, tot passa a l’hereu, el fill del primer matrimoni. Mentre veuen com s’ho faran per sobreviure, coneixem el caràcter i la vida de cada una de les germanes: la gran, més assenyada i la petita, més sentimental. Quan comencen una nova vida a la seva nova casa, els personatges del seu entorn trasbalsaran les seves vides i veurem com cada germana, reacciona a la seva manera i d’acord amb els seus caràcters tan diferents l’una de l’altra. Té una adaptació cinematogràfica de l’any 1995, premiada com a millor guió adaptat als Òscars, gràcies a Emma Thompson (actriu i guionista).
3) Mansfield Park (Viena) - És possiblement la història més diferent d'Austen perquè la protagonista no segueix l'arquetip tradicional dels seus personatges. La Fanny no és d'aquells personatges femenins empoderats, sinó que més aviat és tímida i insegura, també per culpa de l'entorn on s'ha criat: d'origen humil i acabant vivint amb uns familiars rics (i dedicats a unes activitats de moralitat dubtosa). Però es inevitable no sentir estima per la Fanny i el seu cosí Edmund. Si us esteu iniciant amb Austen, és un llibre que millor caldria deixar com una de les darreres novel·les a llegir de l’autora. Té dues adaptacions cinematogràfiques: una el 1999 i l’altre el 2007.
4) Emma (Adesiara) - Possiblement, la seva obra més divertida i irònica. La seva protagonista és una noia de família benestant estimada per tothom però de caracter consentit i massa mimada. Un dia decideix dedicar-se a emparellar a la gent que coneix del seu entorn, fins que aleshores veu que ha estat massa centrada en els demés i s’ha oblidat d’ella mateixa i de pensar racionalment en la resta del món. Després de provocar diferents embolics, haurà de redimir-se i desfer tot el què ha provocat, sabent que potser perd les seves amistats i sobretot, al seu gran amor. Té dues adaptacions cinematogràfiques una al 1996 amb Gwyneth Paltrow i la més recent, al 2020 amb Anna Taylor-John.
5) Orgull i prejudici (Bernat Metge Univeral) - Possiblement, l’obra més canònica i popular de l’autora. La història de l’Elizabeth Bennet, la segona filla d’una família de cinc filles que decideix no formalitzar un matrimoni de convivència amb el seu cosí i paral·lelament, entra a la seva vida el ric i poderós senyor Darcy, un home sec, arrogant i classista que rebutja a la Lizzie pels seus orígens humils. Però que malgrat això, com més contacte tenen, la Lizzie haurà de rebaixar el seu orgull contra l’arrogància d’aquell home i el senyor Darcy, els seus prejudicis, cap a la família Bennett. Té dues adaptacions audiovisuals celebradíssimes: la minisèrie del 1995 amb Colin Firth i la pel·lícula de 2005 amb Keira Knightley i Matthew Macfayden.