De quan la fal·lera pels cromos provocava accidents
'La febre dels cromos' repassa un segle i mig d'història del cromo a Catalunya
ENTREVISTA. La febre dels cromos
17:56
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
La culpa la tenen els avis. Els de Josep-Manuel Rafí li van regalar de petit uns quants cromos antics. Al cap dels anys se'ls va tornar a trobar en una mudança i se'n va enamorar. Va començar a col·leccionar-los i a estudiar-los. A casa en té vora 50.000. Els més antics son francesos del 1850. "A França va començar tot, els comerciants catalans van copiar aquella exitosa fórmula publicitària", diu Rafí al 'Tot és comèdia'. L'impacte del cromo en la societat catalana del XIX va ser enorme, començant pel color: "a les cases no hi havia impresos en color, en aquella època era sorprenent i extraordinari, i la gent feia cua als estancs per recollir les seves col·leccions".
Rafí ha escrit 'La febre dels cromos' (Comanegra), un volum ple d'il·lustracions on documenta els 150 anys del fenomen a Catalunya amb una segona part dedicada a la història força desconeguda de Xocolates Boix, una de les pioneres en distribuir cromos amb les seves rajoles. Una marca que produïa 10 tones diàries de producte a la seva fàbrica model de Sants. De fet, els grans fabricants del país, com Amatller i Juncosa, i més tard multinacionals com la Nestlé son els grans responsables de l'expansió del cromo. I és que Barcelona va ser "una potència cabdal en xocolata".
El cromo és cosa d'adults
Aspirines, rom, fulles d'afaitar, llumins, tabac, pomades contra la sífilis... productes de tot tipus es publicitaven amb cromos. Per tant, en origen, era un producte orientat al públic adult. Com a curiositat, els bitllets del primer tramvia que unia amb cavalls Barcelona i Gràcia cap al 1880 dispensava els bitllets amb cromos de regal amb publicitat de cases comercials. I eren tan desitjats, que els nens s'acostaven al cotxe en marxa per demanar-los als passatgers, cosa que no agradava gens als xofers. Algun havia espantat la mainada a garrotades i aquests havien quedat a terra contusionats. També van haver-hi accidents més greus fins al punt que les autoritats van prohibir-ho.
Pel que fa a les temàtiques dels cromos, es pot dir que eren infinites: ciència, geografia, història, ombres xineses, il·lusionisme, trajos militars, vaixells, idiomes... Van ser tota una font de coneixement en un país que patia alts índex d'analfabetisme. Si bé les estrelles del cromo han estat, sobretot els últims anys, els futbolistes, abans del naixement de l'esport rei, els més buscats eren pelotaris i toreros. La pilota basca i les curses de braus eren dos espectacles públics que arrossegaven passions a la Catalunya noucentista.
