Laura Andrés: "Tocar música del s. XIX pot ser modern i estalviaria molt reggaeton"

Barcelona

La pianista i compositora Laura Andrés sempre va al mar quan vol reflexionar i pensar. Avui que és jornada de reflexió hi hauria anat, no ha pogut perquè ha vingut al Tot és comèdia (i perquè aquest vespre serà al castell de Solivella presentant el seu nou àlbum, Kintsugi, el que també presentarà el 28 de juliol al Porta Ferrada). "Soc una persona que en general per la vida vaig molt atabalada, de pressa i frenètica, però la música que faig no ho és: és tranquil·la, és la meva ànima que vol parlar i em diu 'frena'", explica en aquesta entrevista al programa. Kintsugi és d'origen japonès, fa referència a la tècnica que fan servir amb una pasta de resina i or per reparar el que s'ha trencat, "és una metàfora del que ens passa a la vida, tots venim de trencadisses que ens passen a la vida i ens reconstruïm com podem", explica. Actualment està treballant en el seu tercer treball, que es dirà 'Venus'.

Laura Andrés ha estat professora tota la vida, "m'encanta comunicar música", però amb la pandèmia va sentir-se molt limitada i frustrada tancada a casa. Es va sentir estancada fins al punt de buscar les oposicions per a ser Agent Forestal i canviar de vida, "però si tinc por de les arnes de la nit, imagina't si hagués hagut de ser agent forestal!" bromeja. La idea va quedar descartada. En comptes d'això, va optar per tornar al piano, el gran instrument i eina d'expressió que l'ha acompanyat des de petita. "Vaig decidir fer cançons per teràpia vivint en un quart pis sense ascensor. Havia pensat fer les cançons i regalar-les als meus pares en un pendrive. Un cop fetes vaig pensar: i per què no ho gravo en un estudi i ho fem bé? Aleshores va arribar el meu primer CD, Blanc", recorda.

La pianista i compositora no només ha estat a l'aula: està graduada també en BBC (Bodas, bautizos y comuniones), recupera en aquesta conversa una anècdota en un casament a Tossa de Mar on li van demanar que fes de guitarrista. Però deixant de banda les anècdotes, ha treballat amb grans companyies com La Cubana i Dagoll Dagom; ha passat per OT com a professora; participa dels Candlelight Sessions interpretant peces d'autors com Yann Tiersen o Ludovico Einaudi, ha col·laborat amb la Beth i també amb Shakira, pel disc El Dorado. De fet, va acompanyar-la a Miami amb la gira de la cantant de Barranquilla.

Més endavant també parlem de com s'ensenya a tocar el piano actualment i de la seva etapa formativa, de la que recorda com va suar aprenent Czerny, "el malson de tots els pianistes quan estudiem". En el seu cas, va tenir sort diu d'haver anat a una escola molt moderna d'enfocar la música, però que a dia d'avui es troba "tanta gent que m'expliquen que per culpa de professors van agafar mania al piano". També apareix en l'entrevista el concepte de síndrome de l'impostora, que pel fet de ser dona sí que l'ha patit: "He tingut por en algun moment, també perquè hi ha molta solitud en aquest procés. Però he après a dir-me a mi mateixa que aquí he vingut a jugar".