Sergi Belbel: "Un dels monòlegs de 'Lali Symon' el vam tancar el dia de l'estrena"

Barcelona

Qui és Lali Symon? Lali Symon és una dona feminista, decidida i valenta que diverteix el públic però... Quan baixa de l'escenari, aquesta dona també té pors, una família, i les seves crisis. Però tot això, aquesta vida familiar, l'amaga, ningú coneix la seva identitat real, la de la Joana Pérez (Juanita), que és la persona darrere el personatge. La seva història la podreu veure al Teatre Romea de Barcelona fins a finals de juliol, però neix d'una actriu real que coneixem molt bé a Catalunya: Emma Vilarasau. Era finals del 2021, ella feia l'obra Eva contra Eva (Teatre Goya) i Sergi Belbel tenia encara en repòs el seu vessant d'autor teatral, estava explotant només el de director. Va rebre una trucada seva, l'Emma Vilarasau li va explicar que tenia la necessitat de parlar de les dones cuidadores, de la feina oculta que suposa i que no està remunerada en tants casos, i li va dir que buscava una obra de teatre sobre això però no la trobava. Llavors Sergi Belbel és quan va dir "m'ho deixes intentar a mi?". Allà va néixer el repte aconseguit d'escriure l'obra 'Lali Symon' de la mà de Sergi Belbel (i digirida també per ell), obra que podeu veure amb Emma Vilarasau al paper de la monologuista; Mont Plans fent de la seva mare Aurora, i Júlia Bonjoch al paper de la filla de la protagonista, la Violeta.

Que havia de ser una comèdia (amb moments de tragèdia), el Sergi Belbel ho tenia clar des del primer moment. I la sorpresa va ser quan, a l'hora de plantejar-li-ho a l'Emma, ella hi va accedir de primeres. "Ha estat treure aquesta actriu que tothom coneix tan bé dels papers dramàtics i posar-la en un de completament diferent: el d'una monologuista, una dona que fa stand-up", explica en aquesta entrevista l'autor i director de l'obra Sergi Belbel, al 'Tot és comèdia'.

D'aquesta manera de treballar, en què és l'actor qui proposa/estimula l'autor a escriure una obra, Belbel defensa que s'ha perdut amb els anys, però que val la pena recuperar perquè "són les bases del teatre". Davant d'això, confia que aquest mètode pugui recuperar-se de mica en mica i que sigui també una manera de treballar, "el binomi actor-director és meravellós, és la manera natural d'escriure teatre". De fet, el que reivindica com a ajuda a l'hora d'escriure teatre sempre és pensar en l'actor i actriu. L'autor de l'obra també fa referència a què a la vida s'ha trobat també molts actors que no porten bé la dualitat de vida pública i vida privada.

'Lali Symon' és un homenatge a totes les persones cuidadores, "però també a les àvies que eren intel·ligents, sensibles, van cuidar-se dels familiars i ningú va pensar mai en preguntar-los 'què volien fer de grans o amb la seva vida'. Per això el final de l'obra, amb la Mont Plans, és el que és" (no vol revelar més secrets, naturalment, perquè si no seria un spoiler). Teniu temps per anar-la a veure fins al 30 de juliol al Teatre Romea de Barcelona.