La biblioteca popular, amb Marta Cava
Aquesta setmana: guerres des d’un altre punt de vista
Barcelona
Un cap de setmana més hem obert la biblioteca popular del programa amb la Marta Cava, que aquesta setmana ens porta cinc recomanacions literàries que toquen la guerra.
1. Res de nou a l'oest, d'Erich Maria Remarque (Navona). Som al 1929. Des de dins de la Primera Guerra Mundial, el protagonista d'aquesta història ens narra la seva experiència com a soldat amb un grup de joves amb qui de seguida faran amistat. Des de la trinxera, ens explica els moviments dels enemics i les tàctiques de defensa. Però el protagonista no vol ser allà, voldria seva casa seva i no voldria que hi hagués guerra, per això ens ho narra tot des de les vísceres, de manera natural, sense posar ni èpica ni intensitat a la guerra, ens la narra tal com és: dura, cruel i injusta. Sense herois i amb moltes víctimes. De totes les històries que he llegit sobre guerres aquesta deu ser la millor perquè l'autor, que basa el relat en la seva experiència real, no es talla ni un pèl en descriure com és una experiència així: una experiència que ningú mai no voldria viure. Se'n va fer una adaptació cinematogràfica el 2022. Nominada a millor pel·lícula, es pot veure a Netflix, amb Daniel Brühl entre els protagonistes, actor nascut a Barcelona.
2. La guerra no té cara de dona - Svetlana Aleksiévitx (Raig Verd). Amb el seu estil particular que li va valer el Premi Nobel de Literatura l’any 2015, en aquest llibre, l’autora bielorussa recull el testimoni d’algunes dones del milió que van participar de l’Exèrcit Roig a la Segona Guerra Mundial, però que van quedar invisibilitzades, reprimides i incompreses per part del seus superiors però també per part de tota la societat. No és l'única guerra que ha recollit en les seves investigacions: té un llibre que es diu 'Els nois del zinc', un altre recull de testimonis sobre la invasió russa de l'Afganistan.
3. La societat literària i del pastís de la pela de patata de Guernsey - Annie Barrows i Mary Ann Shaffer (Amsterdam Llibres). L'any 1946, una periodista descobreix en una carta l’existència d’una societat literària a l’illa de Guernsey, en plena Segona Guerra Mundial. A través de les cartes que s’envien ella i els habitants, anem coneixent la història de com va ser d’important aquesta societat però també com van patir les conseqüències de l’ocupació alemanya. Se’n va fer una adaptació cinematogràfica el 2018.
4. Incerta glòria - Joan Sales (Club Editor). Després de passar per la censura, guanyar el Premi Joanot Martorell l'any 1962 i tenir una bona adaptació cinematogràfica de la mà d’Agustí Villaronga l’any 2017, la gran novel·la de l’editor i escriptor Joan Sales segueix sent una exitosa novel·la, que s’ha anat fent a foc lent. En ella trobarem en Lluís i la Trini són parella i són amics d’en Juli Soleràs. Quan comença la Guerra Civil, les seves vides queden truncades i s’han de separar. Però els dos amics es retroben al Front d’Aragó però res serà el mateix: l’aparició de la Carlana, una de les senyores més poderoses de la zona i també, més misterioses trasbalsarà als dos amics, per bé o per mal. Entremig, coneixerem la cruesa de la guerra i la fragilitat de les persones.
5. El ala rota - Antonio Altarriba i Kim (Norma). Aquest còmic no és una història sobre la Guerra Civil i el Franquisme, però sí que és el seu context històric. Aquest còmic forma part d’un díptic que l’autor del text, Antonio Altarriba, va fer sobre els seus pares: en “El arte de volar” coneixem la història del seu pare i en aquest cas, coneixem la història de la seva mare, la Petra. Aquest llibre és, sobretot, una història de supervivència: la d’una dona que sobreviu a un pare violent, a un entorn hostil, a una guerra i a una postguerra i a un marit que no l’estima. Gràcies al seu coratge i a la seva feina com a serventa a casa d’un militar antifranquista, la Petra aconseguirà sobreviure a una vida i a un país hostil.
