Per què als grans teatres públics no s'hi fan musicals?
Les crítiques del sector i la resposta de la directora del TNC, al 'Tot és comèdia'
Barcelona
'L'alegria que passa' de Dagoll Dagom, 'Baby boom' d'Egos Teatre, 'Alan' de WeColorMusic, '3 Desitjos' de La Sinàptica, 'El poliamor és així (de complicat)' de Generació de Merda i 'Golfus de Roma' de Focus són alguns dels musicals catalans, per no dir tots, que s’han estrenat aquesta temporada. Amb l’excepció de Dagoll i el Golfus, la majoria ho han fet en sales petites i mitjanes, en estades relativament curtes i, en cap cas, hem vist un musical en un dels grans teatres públics del país, el Nacional o el Lliure.
"No m'agradaria parlar de prejudicis, però es inevitable pensar que per certs programadors el teatre musical és el germà petit del teatre de text. Potser per desconeixement, el musical s'associa a un producte concret quan no és així, té un marge de creació immens, i estem orfes d'espais que ens permetin experimentar i viure d'això als artistes", diu Christian Machío periodista i tiktoker especialista en musicals. Per la seva banda, el músic Marc Sambola afegeix que "els programadors públics no coneixen els musicals que es fan avui, els referents que tenen son les produccions comercials que arriben de fora". El compositor de musicals com 'La filla del mar' parla obertament de veto, "he presentat projectes que m'han dit que sonaven molt a musical".
Per Machío, el teatre públic hauria de ser "catalitzador" de les diverses formes de fer musicals "si no, al final només acabarem veient adaptacions de blockbusters i de l'univers Disney". I creu que el TNC hauria de crear un programa per donar visibilitat a l'autoria musical com va fer amb la dramatúrgia contemporània fa uns anys amb el T6, "van treure la por del públic a anar a les sales i als programadors de programar autors vius".
La directora del Teatre Nacional de Catalunya, Carme Portaceli, al 'Tot és comèdia' ha respost les crítiques del sector. "Si és nomes un negoci, un teatre públic no hauria de fer mai musicals. No estic en contra del gènere, però per mi programar no vol dir agafar les coses perquè tothom tingui l'oportunitat de venir. Hi ha d'haver una coherència filosòfica en aquesta programació. El musical, mentre tingui un interès cultural i una capacitat d'investigació en el llenguatge, tindrà les portes obertes del TNC".
Marc Sambola es pregunta per què en la programació del teatre públic encaixen bé un espectacle de circ, de titelles i fins i tot de flamenco i no hi ha espai per un musical, "potser ens podrien fer un encàrrec". Portaceli ha insistit que ells no diferencien per llenguatges, sinó per si la història el encaixa en la línia de la programació.
