'Coralina, la serventa amorosa': generosa o interessada?

Barcelona

La companyia teatral La Perla 29 posa la cirereta a la temporada del seu 20è aniversari amb la comèdia 'Coralina, la serventa amorosa', un clàssic del dramaturg venecià del segle XVIII Carlo Goldoni. En aquesta obra d'embolics dirigida per Oriol Broggi, la caçafortunes Beatrice (Rosa Gàmiz) es casa amb un ric ancià (Xavier Boada) per arrabassar-li l'herència. De fet, el convenç perquè fins i tot faci fora el seu propi fill, el legítim hereu (Sergi Torrecilla), que marxa acompanyat de Coralina (Mireia Aixalà), la minyona que prepararà un pla perquè la nova senyora de la casa no es faci amb la seva. La trama de l'herència s'encreua amb la dels amors dels joves personatges de la història.

A 'Coralina' les dones són les que porten la paella pel mànec. Segons com, l'obra té un aire protofeminista, sobretot quan la serventa exclama allò de "visca el nostre sexe i mori qui parla malament d'ell!" En canvi, la majoria de personatges masculins son fluixets de caràcter o directament rucs, com el fill de la Beatrice (Jaume Viñas), incapaç d'entendre que la seva presumpta enamorada en el fons riu del seu posat ridícul.

Els actors de la funció juguen entre l'histrionisme dels personatges de la Commedia dell'Arte i una manera d'actuar més natural. Rosa Gàmiz, que entra en escena com un ruixat d'estiu amb una gestualitat desbordant, confessa al 'Tot és comèdia' que Oriol Broggi "m'anava regulant en els assajos, però he de vigilar en les funcions perquè com que el públic riu sé que haig de tornar-lo a terra". Gàmiz ha treballat moltes vegades amb La Perla 29, sobretot en el seu projecte educatiu La Perla Petita. En canvi, Mireia Aixalà actua per primera vegada a les ordres de Broggi, "ha sigut molt relaxat i divertit".

En aquest muntatge no apareix la famosa sorra que ha guarnit el terra de moltes produccions de la companyia, "millor, que tinc molta al·lèrgia", diu alleujada Aixalà. En aquesta ocasió, l'escenografia és mínima amb una tarima de fusta, una gran cortina corredera i quatre mobles. I, com sempre, la sumptuositat de les parets i finestrals medievals del Teatre de la Biblioteca de Catalunya fan la resta, "és un lloc molt de veritat, és el que passa quan visites esglésies, no és un decorat, i això ens traspassa a nosaltres els actors i al públic", diu Gàmiz.