"Els monologuistes que comencem hem de menjar molta merda"

Barcelona

Que la comèdia viu a Catalunya un bon moment ho pensen els mateixos que s'hi dediquen. Des de la pandèmia han proliferat els bars i locals on s'organitzen "open mics", espectacles on els monologuistes venen a "testar" els seus textos i acudits amb el públic. Aquest diumenge el 'Tot és comèdia' ha reunit tres dels monologuistes de l'escena catalana del moment: la Raquel Hervás (@eldodoazul), la María Lyona (@marialyona_) i el Pau Roigé (@proige), per compartir punts de vista sobre aquesta feina que fan com a còmics i que en alguns dels casos compaginen amb d'altres professions. "Hi ha qui diu que és una bombolla, però ja fa quatre anys que ho sento... Llavors: es pot considerar encara una bombolla?" es pregunta el Pau. Per exemple, un dels llocs que ha obert les portes recentment és 'Freskito' (organitzat per la María Lyona), que se suma als ja existents i que són una entrada a nous monologuistes joves. "Cada dijous que fem Freskito descobrim noves veus", explica la María, "i això és importantíssim perquè ens nodrim uns d'altres, està molt bé que cada cop hi hagi més gent" afegeix la Raquel.

"La comèdia és molt bonica, però no dona per menjar" reflexiona la Raquel, que és qui fa un any va deixar la seva feina estable per intentar emprendre el seu camí professional com a còmic a jornada completa, "ara el següent pas és professionalitzar el sector, perquè en puguem viure sense haver de ser tots súper famosos". La precarietat de la que parlen del sector té a veure amb tot el que envolta la preparació del text, desplaçament... De fet, de moment l'única que ha fet el pas de dedicar-s'hi completament ara és la Raquel, la resta continuen compaginant aquest vessant amb altres professions.

"Crec que la nova escena d'stand-up que s'està fent ara té a veure amb nosaltres, els millennials. Parlem del que sabem, és a dir, de la nostra experiència" comenta el Pau. La Raquel llavors posa alguns exemples d'aquests temes com les seves contradiccions, l'ansietat, la seva història personal... "Per mi és catàrtic, però la comèdia no és la meva teràpia. Són coses diferents, la teràpia l'has de fer abans". Confessen en aquesta conversa que hi ha dies en què no els ve de gust actuar, o que potser no estan d'humor, "i poc se'n parla de la síndrome de l'impostor que sentim molts de nosaltres, constantment pensem que no som prou graciosos, que si he de pensar coses més divertides..." explica la Raquel. Amb el temps confessen que han après a relativitzar els dies que el show surt molt malament, però també és el mateix exercici que amb els dies bons.

En aquesta conversa al 'Tot és comèdia' també han recordat alguns dels moments més "difícils" que han marcat la seva trajectòria fins ara, però també dels bons i importants que marquen. Per exemple, quan actues per primer cop davant dels pares. Finalment sí, confessen que ja n'estan fartes que els demanin acudits quan estan amb els amics. "No som pallasses!" diu la Raquel, "com que no?" replica la María, rient. Recupereu l'entrevista sencera en aquest àudio.