Només un 4% dels presos catalans han demanat el vot

Barcelona

Més de 70.000 persones a Catalunya han votat per correu en aquestes eleccions municipals, 139 de les quals ho han fet des d'una cel·la. Només un 4,4% dels presos catalans han demanat el vot per decidir l'alcaldia del municipi on estan empadronats, per més que visquin entre reixes a quilòmetres de distància.

La xifra, facilitada pel Departament de Justícia a SER Catalunya, exclou els presos en tercer grau o règim de semillibertat que, si volen, poden votar de forma presencial al carrer. Tampoc inclou els interns que no tenen nacionalitat espanyola i que, per tant, no tenen dret a vot. En aquestes eleccions dels 7.932 interns que hi ha a Catalunya, 3.126 podien demanar el vot per correu: els que estan en règim ordinari i empadronats en municipis espanyols. La xifra dels que s'han interessat és anecdòtica: 139 interns.

El sufragi actiu està garantit a les presons des de 1995. "Des d'aleshores veiem esforços molt asimètrics en els diferents centres, fins i tot en els diferents mòduls per promoure el vot", explica a SER Catalunya, Albert Sales, doctor en Criminologia i expert en exclusió social. Segons Sales, l'altíssima abstenció no s'explica per aquests esforços, sinó per qüestions estructurals.

"L'abstenció en els barris més humils, de rendes baixes, és molt més elevada que en barris de rendes mitjanes o altes i sabem que la població penitenciària procedeix, d'una manera proporcionalment molt elevada, d'aquests barris. La presó és un entorn amb una sobrerepresentació de persones que venen de situacions d'exclusió social i de pobresa", raona aquest investigador de l'Institut Metròpoli i professor a la Universitat Pompeu Fabra.

La privació de llibertat és una de les formes més dures d'exclusió social, cosa que també expulsa, involuntàriament als interns del dret a vot. "El que estem fent és demanar el vot a persones que estan excloses de la societat per les mateixes institucions que els demanen el vot; en aquest sentit l'interès per exercir el vot tendeix a ser baix", reflexiona Sales.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

No hi ha literatura acadèmica sobre l'abstencionisme a les presons, tot i que totes les fonts penitenciàries coincideixen: la presó representa un trencament amb la institucionalitat, que se suma a la distància física i emocional respecte els municipis on els interns estan empadronats.

Des del punt de vista de Sales, cal afegir-hi la desafecció que poden generar alguns discursos de la política: "No es parla de la situació de les presons o el sistema penitenciari en els programes electorals". "Quan s'hi refereixen ho fan des del punitivisme, demanant, per exemple, la presó permanent revisable. Així que d'alguna manera als centres penitenciaris tenen pocs incentius per participar d'una política marcada, en els últims anys, per aquest populisme punitiu", conclou.

La participació en anteriors comicis

La participació electoral a les presons és sempre molt minoritària. Aquestes eleccions municipals el percentatge ha caigut a la meitat respecte als anteriors comicis, per bé que ens trobem amb unes eleccions municipals enfront de les darreres que van ser autonòmiques o generals.

El 14 de febrer de 2021, un 7,7% dels interns (233 presos) van demanar exercir el seu dret a vot per decidir el Govern de la Generalitat. En les eleccions generals del 10 de novembre del 2019, al Congrés i al Senat, van votar més interns (302), un 8’8%, segons dades de la Conselleria de Justícia. Fonts del Departament asseguren que normalment acostumen a votar entre 250 i 300 interns.

Com es vota des de la presó?

Per tal de garantir el dret a vot dels interns, el director de cada centre penitenciari, o la persona en qui delegui, ha de sol·licitar a Correus que un funcionari es desplaci a la presó. Aquest treballador de Correus hi anirà amb els impresos de sol·licitud del certificat d’inscripció en el cens electoral necessaris per al vot per correu, que han d’emplenar allà mateix els interns que vulguin exercir el seu dret de vot.

Si algun intern no té DNI, n’hi ha prou amb el document d’identitat que tenen tots els interns dels centres penitenciaris, sempre que hi aparegui la fotografia. L’Oficina del Cens Electoral remet a la presó les paperetes i els sobres electorals. L’intern ha d’escollir la papereta corresponent, introduir-la en el sobre (o no introduir-ne cap si el que vol és votar en blanc), i introduir aquest sobre dins d’un altre sobre adreçat a la mesa electoral que correspongui, abans d’un termini de temps.

El servei de Correus farà arribar aquests sobres a les corresponents meses electorals el mateix dia de les eleccions. Des dels Centres s’ha de facilitar la tramitació del vot per correu a tots els interns que ho sol·licitin, en tot cas serà la Junta electoral, si s’escau, la que actuarà si hi ha algun problema, relacionat, per exemple, amb la manca de nacionalitat, suspensió dret sufragi, etc.