Ignasi Cambra i Ignasi Terraza: "Falten espais i públic per mantenir la creació musical"

Barcelona

Aquest dissabte al 'Tot és comèdia' han coincidit dos grans pianistes catalans reconeguts internacionalment. Comparteixen la passió per aquest instrument, el nom de pila (tots dos es diuen Ignasi) i fins i tot l'interès per l'enginyeria informàtica. Ambdós són invidents, però això no ha estat impediment per poder-se dedicar al piano. Són l'Ignasi Cambra, pianista clàssic, i l'Ignasi Terraza (pianista de jazz), un de 33 anys i l'altre de 60, generacions diferents però experiències compartides que han explicat als micròfons de SER Catalunya. Cambra ve de publicar al febrer 'Spaces', un tribut a Schubert i Chopin, mentre que Terraza ha publicat 'En la orilla del mundo', en col·laboració amb la cantant malaguenya Pepa Niebla. Ells dos es coneixen de fa temps, però (encara) no han col·laborat junts. No ho descarten, han assegurat al programa.

Els dos pianistes han reflexionat en aquesta conversa sobre la salut de la seva professió. Coincideixen en el fet que "sempre passa que els artistes nacionals dona la sensació que són més reconeguts o que tenen més nom a l'estranger que aquí", i en que sí que hi ha bon planter musical: "És molt potent la música que s'està fent actualment, el que passa és que falten espais i públic per mantenir tanta creació musical".

Ignasi Terraza

Terraza va quedar-se cec als 9 anys i es va començar a interessar pel piano als 11. Va estudiar al Conservatori piano clàssic, però el que veritablement l'interessava va ser el jazz, amb el que comença de manera autodidàctica. La improvisació doncs, sempre ha estat el seu camp, i tenia com a referent el també pianista cec Tete Montoliu (pianista de jazz que va gravar amb Lionel Hampton el 1956 i va tocar amb el saxofonista Roland Kirk el 1963). "Suposo que és perquè el jazz beu molt de la improvisació; a mi llegir en braille sempre m'ha semblat farragós". El braille de fet va néixer com a alfabet perquè els músics cecs poguessin tocar, explica Terraza, qui també és assessor musical de l'ONCE. Va alternar els seus estudis de piano amb l'Enginyeria Informàtica, fins que la va deixar. Terraza és també una de les ànimes de Swit Records, discogràfica que crea juntament amb Míriam Guardiola. En aquesta entrevista també explica com s'ho fa per coordinar-se amb la resta de músics quan fan improvisacions (per exemple a Unusual trio, improvisacions amb músics com Esteve Pi, Adrian Cunningham, Andrea Motis...). Ha fet gires a Colòmbia, França, Regne Unit, Alemanya... en festivals de jazz i altres formats de concert.

Ignasi Cambra

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En el seu cas, cec de naixement, va ser gràcies al germà que tocava el piano que es va engrescar a fer el mateix de ben petit. "Realment no he tingut mai clar que em volgués dedicar al piano, de fet encara no ho he decidit", riu. Va estudiar al Liceu Francès i després, als 17 anys, va anar als Estats Units a fer Administració d'empreses i estudis de piano. En total s'hi va estar vuit anys entre Nova York i Indiana. Ha tocat, entre d'altres, a Nova York, a Sant Petesburg, a les Nacions Unides i aquí al Liceu i al Palau de la música. Ara ha publicat amb Sony el nou treball 'Spaces', i és un col·laborador habitual de la pianista Maria Joao Pires. Ha actuat amb les orquestres simfòniques de Barcelona, Miami, Vancouver i del Teatre Mariinski, amb la batuta dels directors Valerie Gergiev, Tsung Yeh, Eduardo Marturet, Josep Pons i Salvador Brotons.