Lali Ayguadé: "Vaig començar a ballar per Michael Jackson"
La coreògrafa i ballarina ve de guanyar dos Premis Max per 'Runa'
Barcelona
A qui no li agrada moure's, ballar? Avui és un dia per aixecar el cul de la cadira i celebrar la dansa, ja que és 29 d'abril Dia Internacional de la Dansa, i al 'Tot és comèdia' ho celebrem amb una de les nostres coreògrafes i ballarines més reconegudes: Lali Ayguadé. Amb vuit anys va començar a estudiar música (piano i solfeig), el 96 entrava a l'Institut del Teatre i més tard a la belga PARTS. Ha passat per Dinamarca amb “Publik Eye”; per La Veronal, ha treballat a Bèlgica, França, ha estat a Londres, on al 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional pels Premis de la Crítica de Londres i el 2014 va ser nominada com a millor creadora. A més, era l'actriu protagonista en el curtmetratge "Timecode".
La mateixa Lali Ayguadé ha estat aquest dissabte al 'Tot és comèdia' coincidint amb aquesta data tan assenyalada, "la dansa és un art que es fa sense la paraula, és instintiva, una forma d'expressió com una altra... i una forma de vida". Reconeix que és un camí difícil, el de la dansa professional, però en el seu cas assegura haver tingut sort i haver pogut conèixer món, tot i que marxar a l'estranger "no és l'única manera de triomfar, però quan ets jove i tens ganes d'aprendre, sortir et va molt bé perquè cada país és diferent".
"A Brussel·les vaig aprendre a ballar amb els ossos", explica: és la tècnica release. "A la dansa has de fer servir molt la imaginació". Quan estudiava, la Lali com a mínim feia 7 hores d'assajos "que després sempre s'allargaven". Confessa que el cansament era intens, però plaent.
Els seus inicis estan associats a un coreograf que és Akran Khan, que ha portat els seus espectacles al Liceu a Barcelona… "Ens vam conèixer a Brussel·les. Ell és nascut a Anglaterra però és de Bangladesh, i va començar amb una dansa tradicional índia molt interessant -similar al flamenc però amb la vessant contemporània- i després va voler fer una companyia que mesclés aquest estil. Feia peces on els ballarins d'aquest estil". La Lali també ha explicat que als 13 anys era molt seguidora de Michael Jackson, a qui admirava per com ballava, i que va ser per ell que va decidir fer el primer pas cap a la dansa. Els seus primers passos van ser això sí, a Sant Just Desvern.
A l'entrevista hem parlat de Runa, el seu últim espectacle amb el qual ha guanyat dos premis Max. Aquesta peça parla de la pèrdua de la memòria, una cosa que fa respecte a la Lali. "Runa va sobre la relació d'una parella en la qual recorden unes coses, però el record sempre és un punt de vista i potser no és la realitat. Això és interessant, que el que ens queda no sabem fins quin punt és realment el que ha passat". Mitjançant el moviment abstracte i del cos en dimensions i relacions al pes, els dos personatges principals ens retornen a l'essència del que som: éssers afectats pel temps. Com seguim avançant quan la Runa és a la ment?
