Antoni García, un dels últims projeccionistes de Catalunya
Després de 41 anys treballant en l'art de projectar films, ara s'ha jubilat
ENTREVISTA. Antoni Garcia, projeccionista de la Filmoteca
18:42
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
L'Antoni García ha estat treballant com a projeccionista 41 anys a les cabines de la Filmoteca de Catalunya. El 10 de març es va jubilar, "però abans ja havia treballat, el que passa és que el registre, la base de dades, el comencem l'any 93. Des de llavors i fins ara tenim uns 27.000 registres de pel·lícules que s'han passat a la Filmoteca". Recorda que per exemple s'havien arribat a fer cinc sessions a la tarda els caps de setmana, "un volum de feina increïble", explica al 'Tot és comèdia'. A l'estil 'Cinema Paradiso', l'Antoni s'encarregava de col·locar els rotllos de cel·luloide als projectors, regulava l'entrada de llum, etc.
La passió pel cinema li ve de petit, a casa seva n'eren uns grans aficionats: "Des de Tom i Jerry, que eren i són meravellosos, uns curts que en sis minuts t'explicaven tota una història. Res a veure amb el que fa Disney o Pixar". Veient tot el cinema que ha vist però, mai va plantejar-se passar davant de l'escena, és a dir el món de la interpretació, "ja és una altra disciplina això, jo preferia quedar-me darrere dels projectors". Es tracta d'una feina romàntica, "tot el que sé de cinema és a base d'haver vist moltes pel·lícules", i reconeix que hi ha hagut diàlegs que se'ls ha sabut de memòria molts anys de tant repetir-los.
"Se'm van cremar fotogrames, la màquina, mai", en un moment de la conversa recorda algunes de les anècdotes que li van passar mentre treballava. Començar als 14 anys dona per a moltes coses: els principals problemes els va tenir amb les pel·lícules en blanc i negre. En aquesta conversa sobre cinema, recordem grans films com '2001: una odissea a l'espai', quan ens explica la particularitat que tenia el so en aquestes cintes. L'Antoni no és capaç de dir un títol preferit, diu que "em quedo amb el cinema clàssic". Després de tants anys veient pel·lícules, això sí, també hi ha títols que no suporta, però prefereix no mullar-se, no revelar amb quins films li ha passat.
Pel que fa a l'arribada de la digitalització, l'Antoni recorda que només queden tres sales a Barcelona on hi hagi projeccionistes ara mateix. "És un món molt tancat, un cop hi ets hi ha poca mobilitat. I no obren noves sales, al revés, totes les notícies que rebo de sales amb projeccionistes és que tanquen, no n'obren. Però no crec que s'extingeixi, és un món molt particular, es continuen fent cicles i hi ha encara interès i activitat en aquest món. No crec que desaparegui del tot, que la digitalització acabi amb aquesta professió, tot i que és veritat que en queden ben pocs".
A les cabines sempre han estat dues persones, el seu company encara segueix, i l'Antoni està convençut que la Filmoteca continuarà rellevant personal a mesura que es vagi jubilant aquesta figura que ha fet ell durant 41 anys, uns anys que recordarà per sempre i que tantes aventures li han portat a través d'una pantalla.
