Agnès Busquets: "La Dúnia és una tarada, vull dir, una incapaç emocional"

Barcelona

Una tastaolletes. Amb l'Agnès Busquets hem rigut fort al 'Polònia' de TV3 (hi és des dels inicis, ara ha fet 15 anys). L'hem vist fer de Laura Borràs, Ada Colau o Soraya Sáenz de Santamaría. També ha aparegut en comèdies teatrals d’èxit com ‘Pel davant i pel darrere'. Fa una dècada, va publicar les seves "aventures" de mare primerenca al llibre ‘Mare en pràctiques’, i ara s’ha atrevit a fer el salt a la literatura de ficció amb ‘No ho sé, digue-m'ho tu’ (Navona).

És la història de la Dúnia, una professional del món de la publicitat de quaranta i pocs, separada i amb mainada petita. Un personatge que, tot i disposar d'un bon tren de vida, no es conforma amb el que té (i no parlem només de coses materials). La infidelitat està present en la seva vida: ha posat les banyes al seu marit i el seu home també li ha estat infidel. I, per acabar-ho d'adobar, apareix en escena un antic xicot, qui va ser i és encara l'amor de la seva vida.

El tema central de la novel·la és la mentida. Busquets escriu: "la mentida viu dins nostra, com en una incubadora, com un predador" o "tornar-me mentidera no ha estat sinó una tàctica de supervivència, m’havia de protegir". La Dúnia lluita per deixar enrere l'engany i el pes psicològic de l'herència familiar. Perquè la família (educació, xantatges emocionals de la mare) és un altre dels grans assumptes de l'obra. En diferents passatges, retrata les històries dels avis de la protagonista. Un d'ells, radiofonsita, està inspirat en l'avi matern de la pròpia Agnès Busquests, l'actor Josep Maria Tarrassa, creador del personatge Maginet Pelacanyes, un històric de la ràdio benèfica.

Busquets ha explicat al 'Tot és comèdia' que sempre li ha agradat escriure, però no s'atrevia a anar més enllà. La seva primera novel·la l'ha gestat en un campus literari que imparteix l'escriptora Lolita Bosch que "no té res a veure amb cap curs d'escriptura ortodox".