Abel Folk: "Trobo a faltar el públic que llençava tomàquets"

Barcelona

Aquest diumenge al 'Tot és comèdia' us portem al teatre a fer pa. Dit així sembla estrany, però és que al Teatre Goya de Barcelona hi ha en cartellera 'Una teràpia integral', comèdia escrita i dirigida per Cristina Clemente i Marc Angelet. Tres persones molt diferents (Roger Coma fent de Bruno; Llum Barrera fent de Neus i Laura Porta fent de Laura) s'han apuntat a un curs de pa amb un forner molt famós, el Toni Roca (Abel Folk), però el mestre del pa arriba tard. Representa que és un curs molt i molt buscat, d'aquells que les places volen perquè n'hi ha poques. Els alumnes que s'hi inscriuen volen aprendre a fer-ne pa, però el mètode parteix d’una simple i estranya premissa: "Per fer un bon pa, no cal tenir la millor farina o el llevat més fresc, per fer un bon pa, cal estar bé amb un mateix". Els ha deixat un paperet amb el que han de fer a l'obrador: pa. Ras i curt. Tenen sobre la taula els ingredients que necessiten, uns ingredients que la Neus ja coneix bé perquè està molt familiaritzada amb el pa, no com la Laura. I en Bruno... Bé, en Bruno podríem dir que no és expert en tallers de cuina però sí dels d'autoajuda, mindfulness i aquestes coses.

Així comença aquesta comèdia que està fent petar de riure el públic que va a veure-la, una teràpia que quan sembla que ha de resoldre's d'una manera enganya a tothom. El públic pot escollir a qui es creu i a qui no, segons li convingui més, com fan els protagonistes de la història que es posen a mans del Toni. Tota la trama passa dins del mateix obrador, està dividida en els mateixos passos que conformen l'elaboració del pa. Públic i actors, pas a pas, avancen fins a la culminació més cruixent del que tant han anhelat. Alguns en surten més ben pagats que altres.

Al 'Tot és comèdia' hem pogut parlar amb els dos creadors, la Cristina Clemente i el Marc Angelet, també amb l'Abel Folk, que omple l'escena com el geni del pa que interpreta. Amb tots tres hem parlat sobre l'èxit d'aquesta comèdia, "no ens n'amaguem, és una comèdia comercial sí, ho diem ben orgullosos perquè s'ha de fer de tot, el més important és que el públic tingui una oferta àmplia", reflexionen els dramaturgs. En un moment de la conversa, l'Abel també posa de manifest que el públic ha de ser crític, que no s'ha de tenir por de dir que una obra no t'ha agradat, en aquest sentit, troba a faltar "que el públic llenci tomàquets", ha dit rient. El que sí que és un problema, com han apuntat, és que a Catalunya -sobretot les sales i teatres de Barcelona- és molt difícil ara allargar temporada quan ha funcionat un projectem, perquè la programació és molt hermètica, està tot programat a mesos i anys vista. Un exemple és 'Tots eren fills meus', que no ha arribat a estar ni un mes al Lliure malgrat l'aclaparador èxit que ha tingut.