"No estaríem fent 'Tots eren fills meus' si no fos per la Kompanyia del Lliure"

Barcelona

Estem a 12 març, encara queden molts mesos perquè s'acabi la temporada teatral, però no ens equivocarem massa si diem que aquest diumenge al 'Tot és comèdia' hem parlat amb part dels protagonistes d'una de les obres que més es recordaran d'aquest 2023. I segurament, una de les que acabarà sent més premiada. Ens estem referint al clàssic d'Arthur Miller dirigit per David Selvas que ha penjat el cartell d'entrades exhaurides al Teatre Lliure, 'Tots eren fills meus', amb un repartiment d'onze actors que encapçalen l'Emma Vilarasau i Jordi Bosch. Dirigida per David Selvas, aquesta peça està inspirada en l’estructura de l’Ànec salvatge de Henrik Ibsen, es basa en fets reals per construir una tragèdia contemporània. Es tracta d'una crítica a la societat nord-americana de postguerra i al mercantilisme capitalista. I d'una reivindicació del valor del jovent i dels seus ideals en la lluita per una societat més justa.

I la funció comença amb una escena poderosa, d'aquestes que es converteixen immediatament en icòniques: la Vilarassau, fora de si, xopa, enmig dins d'una tempesta alçant les mans al cel mentre sona a tot drap l'himne americà de la guitarra de Jimmy Hendrix. Un repartiment d'actors de diverses generacions, amb estrelles consagrades i els que van camí de ser-ho com els actors Clàudia Benito i Eduardo Lloveras, que avui han passat pel programa per analitzar una mica més aquest èxit teatral i la pròpia peça, així com els seus personatges, que ben aviat descobriran els secrets de les seves famílies.

Per resumir breument l'argument, aquesta història ens situa a finals de la Segona Guerra Mundial. La família Keller intenta superar la desaparició al front del fill gran. Emma Vilarassau és la mare, la Kate, que no perd l'esperança de veure'l tornar viu algun dia. Jordi Bosch és el pare, el Joe, que s'ha hagut d'enfrontar a un judici acusat de vendre a l'exèrcit peces defectuoses que han causat la mort de 21 militars. Ell queda lliure i empresonen al seu soci i amic... L'Eduardo és en Chris, el fill d'aquest matrimoni, mentre que la Clàudia encarna l'Anne Deever, filla del soci empresonat i antiga xicota del fill desaparegut… El seu personatge, a diferència de la Kate Keller sí que ha pogut refer la vida.

Arthur Miller fa una crítica ferotge al capitalisme a 'Tots eren fills meus', l'Emma Vilarassau, en una entrevista difosa pel mateix Teatre Lliure, explicava que era un text que feia molt de temps que volia fer, "perquè crec que és necessari, no només ara. Miller sempre ha ressonat a totes les èpoques, aquesta lluita contra el capitalisme i l'individualisme". Tota l'acció passa en el jardí dels Keller, un rectangle verd que ocupa el centre de la sala del teatre Lliure, el públic s'asseu al voltant... i com a la vida, hi ha escenes disteses, agradables, incòmodes, tràgiques. Un increscendo constant que té captivat el públic les dues hores i més que dura l'obra, i que és inevitable que al final acabi amb una allau d'aplaudiments cap a tots els seus protagonistes.