Artur Tort: "La pel·lícula de toreros que estem rodant potser els agradarà més als Goya"
El director de fotografia de 'Pacifiction' explica al 'Tot és comèdia' alguns dels secrets del film d'Albert Serra
Barcelona
Ara fa una setmana, un director de fotografia de Vic aconseguia una fita que només havia assolit abans un altre director de l'estat espanyol, un nom llegendari que va treballador a Hollywood i va guanyar l'Òscar Néstor Almendros... El convidat del 'Tot és comèdia' d'aquest diumenge, Albert Tort, fa una setmana rebia el premi César del cinema francès per 'Pacifiction', d'Albert Serra. En total, el film es va endur dos premis en aquesta gala tan important de França (i d'arreu): el de millor fotografia i el de millor actor per a Benoît Magimel, que es va emportar el seu tercer César. 'Pacifiction' estava nominada en nou categories, entre les quals hi havia millor pel·lícula i millor direcció. Fem memòria: als Goya, va ser la gran desapareguda.
"Aquestes darreres setmanes, arran de 'Pacifiction', he anat rebent més ofertes de feina, però només de França", explica l'Artur. "Està clar que a fora se'ns valora molt", comenta després de recordar que les seves pel·lícules s'estrenen a tot el món. "És un cinema d'autor, el que fem amb l'Albert, i potser aquí a Espanya això no triomfa tant perquè no hi ha tanta tradició d'aquest gènere", respon quan li preguntem pels Goya. De fet, ara estan rodant una pel·lícula amb toreros reals, "això té un valor testimonial potent, potser aquesta pel·lícula els agradi més a l'Acadèmia Espanyola". Ja ens avança que el seu procés creatiu va variant, però que treballa amb situacions no ficcionades, "una mena de documental però amb el nostre estil posat en escena, partint de la realitat". Afegeix que el que fan és una reflexió sobre de la figura del torero i l'enfrontament a la mort, "a més en un món com el de la tauromàquia, que cada cop és més residual i està en decadència. No hi ha voluntat de buscar el morbo", i reivindica el potencial que té fer-ne testimoni.
Amb 'Pacifiction' van estar 500 hores rodant a Tahití, que donen per 500 anècdotes. "La covid va perjudicar-nos molt el rodatge, perquè progressivament tot l'equip va anar-se contagiant i això dificultava la feia. Jo per sort no vaig caure", riu, "hi havia dies de crisi que si els actors estaven de baixa no podíem rodar durant deu dies". El caràcter tan misteriós i desert que es veu a la pel·lícula en part és degut a la covid, "hi havia un brot a l'illa, la gent havia d'estar confinada". L'Artur també ens revela que l'escena de l'onada gegant -no en farem més spoilers- van tenir molta sort.
En aquesta conversa al 'Tot és comèdia' també comentem les bromes i crítiques que s'emporta el cinema de l'Albert Serra. L'Artur considera que últimament es comença a valorar més el cinema del director, "hi va haver un temps en què vaig trobar a faltar que es parlés de les pel·lícules i qualitat artística de la nostra feina, i no tant del que deia o deixava de dir l'Albert". I afegeix que a l'Artur sempre li ha agradat reivindicar la feina feta.
I ens acomiadem escoltant El petit de Cal Eril, grup d'on l'Artur n'és teclista! Ara han fet una aturada indefinida, en el cas del director de fotografia per dedicar-se al cinema. "No descarto tornar a la música, de fet, ho trobo a faltar, però no sé en quin format", comenta. I s'acomiada explicant que també li agradaria molt que el veiéssim com a director de cinema en un futur no molt llunyà.
