Els grans oblidats: La revista musical
Xavier Albertí recorda el gènere més popular dels anys 20 del segle XX

SECCIÓ. Els grans oblidats. 5
19:13
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
"40 músicos, 123 muchachas bailarinas, 23 sevillanas, 250 caballos!", amb aquesta mena de grandiloqüència (que exagerem una mica, però només una mica) s'anunciaven les revistes musicals que van fer furor a la dècada dels 20 del segle passat. Eren espectacles extraordinaris per la quantitat i "brillo" dels artistes i les posades en escena espectaculars. Fins i tot amb presència de les últimes tecnologies escèniques del moment, com l'escenari giratori que es va veure per primera vegada a Barcelona. Es van fer servir 6 camions de l'època per portar-lo d'Alemanya, i la gent anava a veure com es decarragava. Es va instal·lar al desparegut Teatre Circ Olympia del Paral·lel, una sala amb capacitat per a 6.000 espectadors.
Els grans noms de la revista musical catalana van ser Manel Seguranyes com a productor i lletrista i Eduard Clarà com a compositor. Alguns dels seus títols més populars van ser 'Kiss me', 'Not Yet', 'Oui Oui', 'Yes Yes' i 'Eureka' (tots havien de tenir sis lletres per un tema de superstició dels autors). Un altre personatge destacat d'aquell fenomen va ser l'estrella i cantant Blanquita Suárez, que fins i tot Picasso va pintar en un quadre que es pot veure al Museu Picasso de Barcelona.