'Bojos per Molière': "Als actors encara ens veuen com a morts de gana"
'Bojos per Molière' és la nova sèrie de TV3 creada per Héctor Lozano ('Merlí'). Està ambientada a finals dels 90 a Barcelona, on els protagonistes són un grup d'alumnes de l'Institut del Teatre
Barcelona
Si tirem una mica enrere en el temps, a la dècada dels 90, i enceníem la ràdio, la banda sonora d'aquells anys estava marcada per Nirvana, Britney Spears, Oasis o Pulp. A la gran pantalla, destacaven 'Pulp Fiction', 'Pretty Woman' o 'El silencio de los corderos'. Escombrant cap a casa, a la Barcelona postolímpica no hi havia les aglomeracions de turistes que hi ha avui, ni pals selfies ni TikTok, encara quedaven molts anys perquè arribessin. Els ordinadors es començaven a popularitzar però encara hi havia qui escrivia amb màquina d'escriure. Encara es feia la mili, el servei militar obligatori. En aquells anys, uns joves estudiaven Art Dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona. I ara les seves històries, han arribat a TV3. Ens referim a la nova sèrie de ficció 'Bojos per Molière', escrita creada i dirigida per Héctor Lozano (el creador de "Merlí"), està protagonitzada per Albert Salazar, Elisabet Casanovas, Ferran Rull, Alejandro Bordanove, Martina Roura i Marc Balaguer; amb la col·laboració especial d'actors més veterans com Pere Arquillué, Carme Pla o Jordi Martínez.
El creador de l'exitosa 'Merlí' (que recordem que va acabar comprant Netflix) deixa ara les classes de filosofia per les d'interpretació, i ho fa a l'Institut del Teatre de la capital catalana. Els sis protagonistes són el Ferran (Albert Salazar), la Kàtia (Elisabet Casanovas), l'Eloi (Ferran Rull), el Rem (Alejandro Bordanove), la Júlia (Martina Roura) i el Víctor (Marc Balaguer). Tots ells formen part de l’última generació de joves de finals del segle XX. Aquest dissabte al 'Tot és comèdia' ens han visitat el Rem (l'Alejandro) i l'Eloi (en Ferran).
Amb ells hem parlat sobre aquesta producció, que els va arribar en format càsting. Precisament sobre els càstings, l'Alejandro ens ha dit que ara es porta molt el self-tape, que ve a ser gravar-te el càsting a casa teva i enviar-lo per mail. També han reflexionat sobre l'estat de la seva professió, que asseguren que encara avui arrossega l'estigma de ser una feina amb la qual és molt difícil guanyar-se la vida.
En un moment de la conversa també reflexionen sobre el concepte de la 'generació tap' dins del món de la interpretació. L'Alejandro té clar que és un concepte que li genera rebuig, perquè diu que en cap cas interpreta ell els referents -els veterans- com a taps, sinó que "la clau és trobar l'equilibri perfecte entre els que tot just comencen i poden aprendre dels que ja fa temps que exerceixen". I puntualitza que potser s'hauria de parlar més de les oportunitats, i és que sí que tant ell com el Ferran veuen a vegades una manca d'oportunitats pels més joves, que a vegades pot ser complicat tant engegar projectes com dur-los a terme, especialment si es tracta de joves companyies.
A la sèrie no es tracten els abusos sexuals i de poder que va destapar la investigació del diari ARA a l'Institut del Teatre. Un problema que, com hem vist, continua, segueixen sortint casos, aquesta setmana per exemple el del professor de Reus, o l'Aula de Teatre de Lleida... El mateix creador de la sèrie, Héctor Lozano, ja va deixar clar que la idea original de la sèrie l'havia creat abans de destapar-se aquests casos d'abusos, i que en tot cas, això no formaria part d'aquesta ficció de 'Bojos per Molière'.
