Per què Barcelona és la capital europea del claqué?

Barcelona

Sabíeu que Barcelona és la capital europea del claqué? "Perquè s'ha practicat molt aquí, hi ha una comunitat de claquetistes important", explica la mateixa Coco Comín, la professora, coreògrafa i directora de teatre musical. Directora també de l'escola d'Arts Escèniques que porta el seu nom. El seu centre és on més classes de claqué es fan anualment. Sent tot un referent d'aquest ball, des de fa molt poc aquesta escola és ara la seu del Conservatori internacional del Claqué, "tot i ser una assignatura que fa 150 anys que es treballa, mai s'havia creat aquest organisme per preservar les antigues coreografies, des dels primers mestres afroamericans, fins a l'actualitat".

Al 'Tot és comèdia' ens hem proposat passar un dia a l'escola Coco Comín i aprendre tot el que sigui possible d'aquesta disciplina tan antiga i a la vegada, tan actual. No hem ballat claqué -avís important-, però sí que hem pogut parlar amb alguns dels alumnes que just feien classe quan vam anar a parlar amb la Coco. Un exemple són la Bet i el Marcos, de 17 i 18 anys. Tots dos han començat aquest octubre les classes amb Sharon Laví, un dels dos creadors del Conservatori, hi van un parell de cops per setmana: "el més màgic és la combinació entre ball i música, perquè el claquetista no només dansa sinó que fa música amb els peus", reflexiona el Marcos. "Actualment el claqué es pot ballar amb qualsevol música, hip-hop, pop, rock... Tot i que per mi, el claqué ideal és el que es munta sobre el jazz i el swing. Però els temps corren, i els alumnes volen sentir les últimes novetats, i l'aula sempre ha de mantenir aquest to festiu", reflexiona la directora.

El claqué és originari dels Estats Units. Aquí a Catalunya, l'escola El Timbal va ser decisiva per entendre l'arrelament i l'èxit d'aquesta disciplina. "D'allà va sortir-ne un nucli important, com la família Méndez. Després, noves generacions com Guillem Alonso i l'escola Luthier, i aquest ambient va anar ampliant-se fins a conformar un gran arbre i arribar aquí a l'escola Coco Comín, on vam continuar creixent i formant claquetistes. Fins avui", repassa la Coco. Cada any per la seva escola hi passa un miler d'alumnes, dels quals més de 200 fan claqué. "Però al principi no hi ha molt d'interès per aquesta disciplina", i explica: "ho consideren una assignatura molt 'retro'. Però dona el cas que gràcies al gènere musical, s'està cada cop incloent més aquest ball. Sempre hi ha una peça de claqué als musicals. Recentment, tenim l'exemple de 'Cantando bajo la lluvia', i els alumnes s'adonen que o bé aprenen alguna cosa d'aquesta disciplina, o no els caurà mai un paper en un musical. Per això a l'escola la posem com a assignatura troncal". De claqué se'n pot aprendre a totes les edats. Ara, per ballar bé, necessites vuit anys. De fet, el Conservatori demana vuit anys als alumnes.

En aquest reportatge també coneixem la història de l'Èlia, que ja fa molts anys que a més de pianista també és claquetista. En el seu cas, va construir-se un escenari amb fusta al garatge del seu avi, "allà podia assajar sense martiritzar els meus veïns", recorda rient.