Els grans oblidats: La sarsuela catalana
Xavier Albertí reivindica el teatre líric català

SECCIÓ. Els grans oblidats. 4
18:54
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
En els arxius hi ha "perdudes" més d'un miler de partitures de sarsuela catalana "esperant que algú hi torni a insuflar vida". El gènere va néixer al segle XIX amb la voluntat de fer una òpera popular o opereta a l'estil del que es feia a la resta d'Europa. Alguns autors catalans clau del gènere van ser Nicolau Manent, el mestre Sariols -que va musicar les "astracanades" de Pitarra- o Amadeu Vives. Però la figura fonamental de l'època daurada del teatre líric -a partir dels anys 20 del segle passat- va ser Rafael Martínez Valls, que va escriure més de quaranta títols, entre ells 'Cançó d'amor i de guerra'. I com a curiositat, 'Rosó', una de les cançons catalanes més versionades de tots els temps, va sorgir de la sarsuela 'Pel teu amor', estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona ara fa just un segle.