Famílies de cap de setmana: "Som un més a casa, a taula i als jocs"
132 infants tutelats passen caps de setmana i vacances amb famílies d'acollida., dins d'un programa estable en el que participen més d'un centenar de famílies catalanes.
REPORTATGE: 126 famílies catalanes acullen infants tutelats per passar amb ells caps de setmana i vacances
10:52
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Segons dades de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, a Catalunya hi ha actualment 600 famílies que acullen menors sota la custòdia de la Generalitat de manera estable, durant tot l'any. Però en paral·lel a aquest sistema, existeix un altre que permet que menors que viuen de dilluns a divendres a centres d'acollida gaudeixin de caps de setmana i períodes de vacances amb famílies que els acullen de manera estable i totalment altruista.
L'Elisabet Capdevila, mare d'una de les famílies que participa ara com ara del programa explica en una entrevista a SER Catalunya que els infants, als que recullen regularment els divendres o abans de períodes de vacances els consideren una "segona família". Per als infants tutelats suposa una oportunitat de tenir un referent estable d'afecte i per a les famílies acollidores és una oportunitat d'aprenentatge, segons detalla la Neus Mases, mare d'una altra de les famílies que participa del programa. "Som un més a casa, un més a taula i un més al joc".
Els 132 nens i nenes que participen en aquest servei tenen, com a mínim, 9 anys. Segons detalla el director de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, Josep Maria Forné, en aquestes edats és més complicat trobar famílies que els acullin durant tot l'any. A més, hi ha la possibilitat que els nens puguin tornar a viure, en un moment determinat, amb les seves famílies biològiques.
Una altra particularitat d'aquest servei és que les famílies acollidores no reben cap prestació econòmica perquè el centre on viu el menor de dilluns a divendres cobreix les despeses bàsiques. Es tracta, doncs, d'una acollida voluntària i completament altruista. Aquesta voluntat d'obrir les portes de casa és molt important, afegeix Forné, perquè les famílies col·laboradores tenen una responsabilitat: es pacta per avançat de quants dies serà l'acollida, amb quina periodicitat i, encara que es poden fer canvis puntuals, s'intenta respectar al màxim les rutines per no perjudicar l'estabilitat dels menors acollits.
Tant l'Elisabet com la Neus corroboren que, el més valuós, és el vincle que es crea entre família i petit: "és un guany mutu, a nosaltres també ens ha aportat molt", destaca la Neus.
