Un estudi revela que les empremtes dactilars poden indicar el risc de patir esquizofrènia amb una fiabilitat del 70%
Els investigadors han aplicat un algoritme avançat d'intel·ligència artificial a 1.500 mostres d'arreu de l'Estat
Una de les investigadores de l'estudi mostra les empremtes dactilars a la pantalla
Barcelona
Aquest estudi l'ha liderat la Fundació per a la recerca FIDMAG de Germanes Hospitalàries i CIBERSAM amb l'investigador Raymond Salvador al capdavant. La investigació ha demostrat que es pot assolir una gran fiabilitat a l'hora de diferenciar entre empremtes dactilars de persones amb esquizofrènia i de persones sanes, gràcies a l'anàlisi de les seves empremtes. Una forma fàcil i ràpida, però no concloent de predir si un pacient pot tenir esquizofrènia o no.
L'esquizofrènia es relaciona amb alteracions a l'embaràs i als primers anys de vida
La recerca parteix de la base que l'origen embrionari del teixit de la pell i del sistema nerviós es crea durant els mateixos mesos de gestació. Segons ha explicat Raymond Salvador, les empremtes són un patró estable al llarg de tota la vida i per això es poden fer servir com un marcador útil, fàcil, ràpid i fiable del risc de desenvolupament de la malaltia, també abans que comencin els símptomes. Això és possible, ja que la principal hipòtesi sobre l'origen de l'esquizofrènia apunta a alteracions genètiques i ambientals. Alteracions que, normalment, es produeixen durant el desenvolupament prenatal o al llarg dels primers anys de vida.
Tot i que Salvador ha assegurat que ja s'havien fet altres estudis que suggerien que hi havia alteracions en els patrons de les empremtes dactilars en pacients amb esquizofrènia, però les mostres eren massa petites i es basaven en l'anàlisi d'aspectes molt concrets, ignorant gran part de la informació continguda a la petjada.
En aquest nou estudi s’han analitzat mostres de més de 600 pacients amb esquizofrènia de centres de Germanes Hospitalàries d’arreu de l’Estat i 850 controls a persones sanes. La població diana per realitzar la prova, estaria formada per les persones que comencen a tenir símptomes o que es presenten a urgències amb un primer episodi psicòtic, així com aquelles que tenen un risc genètic significatiu. En aquest sentit, l’investigador ha recordat que “no es tracta d’un test d’aplicació universal”, i que “aplicar-ho a tothom no seria adequat”.
Les empremtes dactilars poden tenir un gran valor predictiu
El procediment es fa mitjançant l'escaneig dels dits del pacient (polze esquerre, índex i cor) per processar les imatges amb un algoritme que analitza patrons d'alta complexitat que determina les probabilitats de risc de patir la malaltia. Salvador també ha recalcat la importància de combinar aquesta metodologia amb altres per aconseguir un correcte diagnòstic perquè per si sola no és suficient.
Millor pronòstic i evolució de la malaltia
L'esquizofrènia és un dels trastorns cerebrals més greus per això avançar el seu diagnòstic és determinant per a qui la pateix. Actualment, es triga un mínim de sis mesos en obtenir la confirmació d'un diagnòstic d'esquizofrènia. Gràcies a aquest estudi, asseguren que es podrà disposar d'una nova eina que aportarà informació instantània que permetrà detectar el risc i fer un diagnòstic primerenc de la malaltia. Això ajudaria al pronòstic del pacient i a l'evolució de la malaltia.
Així ho ha apuntat la coordinadora del projecte, Edith Pomarol, ha subratllat la importància de poder “afinar i orientar el tractament”. Pomarol també ha valorat “l’esforç col·lectiu” que permetrà fixar “unes línies futures” que es podran dirigir en altres àmbits de la recerca, com a un estudi comparatiu de trastorn bipolar i esquizofrènia, per al qual ja s’estan recollint mostres dactilars.
