María Hervás: "Barcelona era una espina que tenía clavada"

Barcelona

És la primera vegada en 45 anys d'història que el Teatre Lliure produeix una obra del poeta i dramatug Federico García Lorca. Juan Carlos Martel, director del mateix teatre, és l'encarregat de portar a escena 'Yerma' amb una María Hervás de protagonista que està recollint unes crítiques excel·lents. Fins i tot Jordi Évole, en la seva columna setmanal de La Vanguardia, la compara amb Núria Espert i diu que "si Lorca l'hagués conegut, hauria escrit els versos per a ella".

'Yerma' és potser el personatge del teatre universal que millor representa l'instint i l'anhel de ser mare, el voler tenir fills i no poder complir el desig. Això, en una societat conservadora, masclista i opressora. És una de les peces més aplaudides de Lorca, un poema en tres actes que retrata el camí de patiment d'una dona a qui li ha tocat lluitar contra la repressió i l'obligació imposada. Amb 'Bodas de sangre' i 'La casa de Bernarda Alba' completa la celebrada trilogia rural lorquiana.

L'escenografia de l'artista Frederic Amat (les "polèmiques" cortines), la banda sonora de Refree composada expressament pel muntatge i el sòlid repartiment que acompanya a Hervás són la resta d'elements destacats d'un muntatge que es pot veure fins a mitjans de desembre. Un 'Yerma' que suposa el debut tardà de l'actriu als escenaris de Barcelona: "era una espina que tenía clavada".