Les escoles alternatives demanen ser reconegudes legalment

Barcelona

Des de fa uns anys a Catalunya han anat sorgint petites escoles, que oficialment estan registrades com a espais d'aprenentatge compartit o fins i tot com a ludoteques, i que es plantegen com a alternativa a les escoles tradicionals. Són centres que atenen pocs alumnes, on les famílies tenen cabuda en tot moment i on no hi ha classes tradicionals ni llibres, sinó que es dona autonomia als infants perquè descobreixin a partir dels seus interessos, triant les activitats que volen fer i donant molt importància a l'acompanyament emocional.

El problema és que aquesta oferta no està reconeguda oficialment i que a ulls de l'administració aquests alumnes -uns 700 segons els càlculs de l'associació CAIEV- no estan escolaritzats.

El president de l'associació, Jordi Mateu diu que volen que l'administració reconegui la seva situació "singular" i que obri una porta a la seva legalització que, amb l'actual normativa, no és possible. Per registrar una escola d'infantil, primària o secundària, la legislació vigent exigeix als centres educatius privats una sèrie de requisits pel que fa a les seves instal·lacions, com ara que disposin d'una aula per cada nivell d'alumnes, espais per fer desdoblaments, una biblioteca de com a mínim 45 metres quadrats si és un centre de primària o de 75 metres quadrats en el cas que sigui un centre de secundària, o un pati de 900 metres quadrats susceptible de ser utilitzat com a pista esportiva. Això amb independència de si es tracta d'un centre de grans dimensions o un pensat per a pocs alumnes que treballen en grups heterogenis pel que fa a l'edat dels alumnes.

Mateu denuncia que l'actual redactat de la llei "és pervers" perquè exigeix als centres de titularitat privada uns mínims que ningú es planteja, per exemple, amb les escoles rurals de titularitat pública, que subratlla Mateu "si només tenen 60 alumnes, habiliten les aules necessàries per acollir aquests 60 infants" però en cap cas han de disposar dels mateixos espais que les escoles públiques ubicades en entorns amb més població.

Mateu defensa que la seva proposta és una alternativa per municipis petits on ni l'administració ni les grans patronals de l'escola privada es plantejaran mai obrir un centre educatiu. "Ens trobem municipis on hi havia una escola pública que ha tancat, i ara hi ha un col.lectiu de famílies i mestres que volen obrir una escola auto gestionada, però l'edifici, legalment, ja no compleix els requisits".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Al 2017 el parlament de Catalunya va aprovar una resolució on instava al govern a canviar la normativa per reconèixer aquest model alternatiu d'escoles. Els centres faran una primera trobada aquest divendres a Barcelona per intentar visualitzar la seva realitat i manar la presa al departament.

Fonts del departament d'educació asseguren que estan oberts a seguir treballant amb aquesta associació, amb la que ja han parlat, per estudiar de quina manera es podria integrar la seva proposta en el marc normatiu vigent.