Xavier Romero, el fill de la cartera i el telegrafista que col·lecciona 400.000 postals

Barcelona

En Xavier Romero és periodista i col·leccionista de postals. En té més de 400.000 i en podeu veure algunes al seu web personal. Reconeix al 'Tot és comèdia' que no les ha vist totes, que no se les sap de memòria perquè "és molta feina"... Normal, Xavier! T'entenem. De fet, diu que li van arribant caixes i caixes amb postals. Les aconsegueix en intercanvis amb altres col·leccionistes, en mercats tipus Encants o llibreries antigues. Ell va començar quan era més petit, diu, com molts col·leccionistes: amb els segells, "un clàssic". "Després passes pels cromos, recordo els cromos de jugadors de futbol que venien amb les xocolatines, i més endavant arribes a les postals", explica, "perquè soc fill de telegrafista i cartera, i sempre ho he tingut a casa".

Les primeres postals amb les quals comença són les del mateix entorn, en el seu cas, de Cassà de la Selva. Les postals més buscades, comenta, són les de l'època modernista: les de Ramon Casas, Santiago Rusiñol... Així com la publicitat. Ara, quan li preguntem per la més cara de les postals que coneix, ens explica que va ser una de Dalí que es va licitar fa anys en una casa de subhastes de Nova York. Era una postal escrita i pintada a mà, dirigida a Gala, "A la meva Oliveta" hi deia. Es va acabar adjudicant per 400.000 dòlars. Una cosa que tampoc coneix molt la gent és que de postals no només n'hi ha de cartó, sinó que n'hi ha de roba, de fusta, fins i tot de brodades. Els que eren més manetes, les compraven verges (sense imatge) perquè es poguessin pintar a mà. En Xavier en té unes quantes d'aquestes pintades a mà, ara està esperant que li arribi una de Picasso.

No sé si ho sabíeu però a Barcelona, al número 375 del carrer Mallorca, hi va haver fins als anys 50 una impremta molt famosa que imprimia postals de llocs de tot l'Estat. Ens referim a la Fototipia Thomas. Aquesta impremta la va posar en marxa Josep Thomas i Bigas a principis del segle passat. Va vendre milers de postals de tota Espanya, amb monuments, costums del país, vistes d'antics carrers i places... Doncs bé, quan la impremta va haver de tancar als anys 50, tots els negatius i còpies van quedar abandonats als dipòsits de la impremta. I llavors arriba l'any 75, quan l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya s'assabenta que hi ha aquests negatius abandonats. I l'Institut en compra més de 3.500. El que no se sabia encara és que durant els 25 anys que va estar tancada la fototipia, bona part dels negatius van ser adquirits per antiquaris i col·leccionistes, que han anat venent les peces per separat fins a quedar disgregades per tot l'estat. Ens ho explica al 'Tot és comèdia' en José María Uría, director de la Fundació Anastasio de Gracia, que treballa des de Madrid per recuperar el patrimoni de les postals de Thomas.

Amb la finalitat de recuperar el fons fotogràfic de Thomas, els tècnics d'aquesta fundació porten cinc anys buscant les fotos dispersades. De moment han aconseguit més de 6.000 negatius, molts d'ells ja digitalitzats i accessibles pel públic. I amb tot això, n'han fet una guia digital que permet controlar i reconstruir virtualment aquest patrimoni. En total, aquesta eina recupera informació de més de 14.000 imatges, de 346 localitats d'Espanya, i que conformaven l'arxiu original de l'empresa barcelonina. Del total, prop de 6.700 pertanyen a Catalunya.