"Quan m'ho van dir, no m'ho podia creure. Ni tan sols sabia que era possible"
El Javier González és un veí de l'Hospitalet de Llobregat. Té 49 anys i en fa cinc que li van diagnosticar càncer de mama
El càncer de mama és la mateixa malaltia en homes que en dones i per tant els protocols d'actuació són els mateixos / VVAA
"Un dia em vaig veure un dels mugrons una mica ficat endins. No li vaig donar cap importància, vaig pensar que seria qualsevol bajanada. Passats uns mesos, vaig anar al metge del CAP per una altra cosa i l'hi vaig ensenyar. Va palpar-me i va dir-me que hi havia un bony".
I va començar el malson. El metge va engegar el protocol habitual en aquests casos: analítiques, ecografies i biòpsia. El diagnòstic, càncer de mama. El Javier admet que va quedar destrossat. "Tenim molt ficada al cap l'associació càncer i mort. Per tant, quan et diuen que en tens et poses en el pitjor escenari i el món sencer se t'ensorra", explica amb la veu una mica entretallada.
El càncer de mama afecta majoritàriament dones, però també hi ha homes que en pateixen. Per cada cent dones afectades hi ha un home. Però aquesta realitat és molt desconeguda per la població general. El Javier no sabia que podia passar. "Mai m'hagués imaginat que podia tenir aquesta malaltia. Quan una dona es nota alguna anomalia en un pit va ràpidament al metge perquè l'hi mirin per si és alguna cosa greu, però un home no, la veritat. Com que no tenim informació, no li donem importància. Si jo no hagués anat al metge per un altre motiu, potser s'hagués fet massa tard per a mi".
El seu entorn familiar, laboral i d'amics va reaccionar d'una manera similar: amb estupor. "Tothom es quedava parat. Em deien, de debò, càncer de mama, segur que no és una altra cosa i no ho has entès bé? Jo els deia que ens pot passar igual que a les dones i, tot i així, molts no s'ho creien".
En xifres globals, sumant tots els tumors en dones i homes, només entre 5 i el 10% dels càncers de mama són hereditaris, però quan el pacient és un home ho són pràcticament tots. En el cas del Javier, els metges no han pogut establir aquesta relació, però ell té força antecedents familiars. "Em van fer un estudi genètic i em van dir que fins on ells sabien, no era hereditari. Però un tiet meu va morir de càncer de mama, la meva mare també en va tenir i ara una cosina meva també en té".
El càncer de mama és la mateixa malaltia en homes que en dones i per tant els protocols d'actuació són els mateixos. "A mi em van fer de tot", explica rient el Javi, "primer quimioteràpia, després cirurgia i al final tractament hormonal. Ara ja l'estic acabant i estic molt content perquè em trobo molt bé i totes les proves i controls diuen que estic net de càncer".
El Javier ha compartit amb nosaltres la seva experiència perquè es conegui, perquè si altres homes tenen algun símptoma vagin de pressa al metge. De tot aquest tràngol, es queda amb el millor. "La veritat és que l'equip de professionals de l'Hospital Oncològic és espectacular, tots. Em van acompanyar molt i em van fer sentir tranquil. Entre ells, el suport de la meva mare i els amics ni tan sols vaig necessitar suport psicològic. Són molt bons, en tots els aspectes".
Susanna Ruiz
Periodista. Animals i llibres.
