Saramago i el dilema de lluitar per viure en un món sense futur

Barcelona

En el centenari del naixement de José Saramago, el TNC ha portat a escena una de les seves novel·les més famoses, 'Assaig sobre la ceguesa'. En aquesta obra, la gent comença a quedar-se cega per un contagi -com la covid, sí- i l'Estat decreta una quarantena i tanca les víctimes en un manicomi en unes condicions inhumanes, i cada cop aplica restriccions més repressives i inútils per intentar frenar el contagi. La falta de recursos i les condicions extremes obliguen la gent a fer el que sigui per sobreviure, deixant veure així el pitjor de l'ésser humà però també, el millor de les persones. Una obra dura, colpidora, que Clàudia Cedó i tot l'equip han posat damunt l'escenari, amb un ritme espectacular i uns diàlegs àgils, que combinen el català i el portuguès. Vénen de l'èxit d'haver fet l'obra a Portugal, i a Catalunya confien que passarà el mateix.

La literatura de Saramago és més viva que mai, explica Ernest Folch, editor de 'Navona' que coincidint amb l'estrena de l'adaptació teatral, ha reeditat l'assaig al català, un llibre fins ara descatalogat. En aquesta entrevista al 'Tot és comèdia' amb Cedó, Folch i l'actriu Montse Esteve repassem no només l'univers del portuguès sinó també el pes de la seva literatura en la història d'ara i d'abans. Una de les preguntes que es planteja l'autor, entre altres, és clau: "val la pena lluitar per viure en un món sense futur?". Ho fa a través de la ceguesa, però no és la ceguesa de no veure-hi... és una ceguesa profunda, una ceguesa social i política. La visió crítica de Saramago és present no només en aquesta obra, també en 'L'home duplicat', 'L'evangeli segons Jesucrist' i totes les obres.