30 anys dels Jocs Olímpics que van transformar Barcelona
Polítics, urbanistes i veïns fan un balanç positiu dels canvis urbanístics de la ciutat, tot i que, amb la mirada de tres dècades després, hi veuen oportunitats perdudes
Inauguración de los Juegos Olímpicos de Barcelona 92 / Cadena SER
Barcelona
La designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992 va accelerar la transformació de la ciutat. Amb un ritme sense precedents, la ciutat va recuperar el litoral, es va obrir al mar, va transformar bona part de la seva zona industrial en habitatge i va construir les rondes. El balanç que en fan polítics, urbanistes i veïns és en general positiu, tot i que, amb la mirada de tres dècades, després hi veuen oportunitats perdudes.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, creu que una d'aquestes oportunitats perdudes va ser la de crear habitatges públics a la Vila Olímpica. "Com a alcaldessa i activista pel Dret a l'Habitatge, he de destacar que una transformació tan ambiciosa, amb tants diners, va ser la gran ocasió perduda per tenir un parc d'habitatge públic com tenien les ciutats del Nord d'Europa". Ho ha dit aquests dies en una entrevista a l'ACN i amb ella coincideix el vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Albert Recio. Recio explica que, com el problema de l'habitatge ja hi era, "vam defensar que una part dels pisos de la Vila Olímpica fossin socials, però vam perdre".
Les Rondes van ser l'altra gran transformació de la ciutat. Connectaven ràpidament les 4 àrees olímpiques i van servir per descongestionar els carrers de l'Eixample, en especial el d'Aragó, que estava saturat de vehicles. Estanislau Roca, catedràtic d'Arquitectura de la UPC, ha explicat en un debat organitzat per Casa SEAT aquest mes que es va discutir si aquestes vies havien d'anar semisoterrades o a nivell i amb passos semafòrics. Finalment es va optar per fer-les segregades.
Roca explica que el llavors regidor de Via Pública, Joan Torres, tenia l'encàrrec de l'alcalde, Pasqual Maragall, de reduir un dels carrils del carrer Aragó, que era una autèntica autopista urbana. Les Rondes ho van fer possible. Tot i que van suposar una millora de la circulació a l'interior de la ciutat, la catedràtica d'Urbanisme, Maria Rubert, explica que ara aquesta infraestructura també es faria de manera diferent, pensant més en el transport públic.
