L'Ajuntament de Reus obre una fase de participació ciutadana per elaborar el proper Pla Local de l'Habitatge de Reus
El procés tindrà una durada de 3 mesos i té com a objectiu escoltar l'opinió i les propostes de la ciutadania i els agents i grups d'interès.
Teresa Pallarès, regidora d'Habitatge, durant la presentació del procés de participació en l'elaboració del Pla Local de l’Habitatge de Reus 2022-2027 - Ajuntament de Reus
L'Ajuntament de Reus engega una fase de participació ciutadana per elaborar el proper Pla Local de l'Habitatge de Reus 2022-2027, el document que ha de definir la política local d'habitatge dels propers anys. El procés tindrà una durada de 3 mesos i té com a objectiu escoltar l'opinió i les propostes de la ciutadania i els agents i grups d'interès.
Ja s'ha obert un espai a la web Reus Participa, per facilitar la intervenció de tota la ciutadania; i es convocaran 4 taules de debat: una amb el teixit veïnal, i 3 de les amb els grups de treball del Consell Municipal d’Habitatge: “Com accedim a l'habitatge?”, “On cal habitatge?” i “Qui necessita habitatge?”.
Partint de l’anàlisi de la situació de l’habitatge a la ciutat, el document resultant definirà objectius i estratègies, i concretarà les actuacions a desenvolupar des del govern municipal a curt i mitjà termini, per afavorir el dret de la ciutadania a un habitatge digne i assequible.
A continuació s'exposen les principals conclusions de l'anàlisi de la situació de l'habitatge a Reus, una diganosi "acurada i realista", segons la regidora d'Habitatge, Teresa Pallarès, que s'ha mostrat autocrítica amb la situació que "no només viu Reus, sinó tot el país" i prioritza l'objectiu de "facilitar un habitatge digne" per a tota la ciutadania, tot i que, admet que "és complicat equilibrar l'oferta i la demanda".
Situació estratègica i rol de Reus en l’àmbit del Camp de Tarragona
El gener de 2022, Reus tenia 107.000 habitants, amb un pes del 20% de la població del Camp de Tarragona. El creixement ha passat a ser d’un 2,1% anual, mentre que els darrers 5 anys l’increment no ha arribat a l’1%, és a dir, 775 persones/any.
La migració explica el creixement demogràfic i les modificacions en l’estructura d’edats. La població estrangera representa el 17% del conjunt de la ciutadania.
Les llars predominants són les formades per parelles amb fills (37,2%), tot i que en relació al 2001 han perdut pes relatiu a favor de les llars unipersonals i monoparentals.
D’acord amb l’escenari mitjà de projeccions demogràfiques hi hauria unes 2.174 noves llars (362 llars/any) fins el 2027, i la població arribaria als 112.000 habitants.
Desequilibri entre l’oferta i la demanda
També s'ha detectat un desequilibri entre l’oferta i la demanda d’habitatge a la ciutat. Tot i que la majoria de la demanda és de lloguer, només un 5% de la oferta és d'aquest tipus i un 95% de venda, principalment de segona mà.
El mercat de compra venda de Reus manté una dinàmica estable al llarg dels darrers anys al voltant de les 1.200 unitats de compra venda anuals. L’obra nova és residual i el plurifamiliar té un preu mitjà de 1.900€/m2.
El preu mitjà de venda del municipi d’un plurifamiliar de segona mà és de 1.200€/m² amb un preu de venda mitjà de 108.000€.
El nombre de contractes anuals de lloguer a Reus el darrer any 2021 va ser del voltant de 2.500, una xifra que s’ha mantingut constant els darrers deu anys.
El preu mitjà mensual del lloguer a Reus l’any 2021 era de d’entre 477 i 630 euros segons les fiances de l’Incasòl i de ofertes dels portals immobiliaris. No existeix oferta del mercat lliure per sota els 450€. La regidora d'Habitatge, Teresa Pallarès, ha recordat que Reus forma part de la resolució de la Generalitat com a mercat tens de l'habitatge i que "s'està treballant" per tenir capacitat per regular el preu del lloguer tot i que "és molt complicat".
El lloguer es troba per sota dels principals municipis de l’entorn i del conjunt de Catalunya (724€), el Camp de Tarragona (508€) i del Baix Camp (493€). Els darrers 5 anys (2017-2021) l’increment del preu del lloguer ha estat del 16%.
Vulnerabilitat residencial
En aquest aspecte, la realitat de Reus no s’escapa a la de Catalunya. Un 39% de les llars que busquen habitatge no poden accedir al lloguer lliure (518€) sense destinar més d’un 30% dels seus ingressos.
El 22% que no podria accedir al règim de lloguer protegit especial i per tant s'haurà de resoldre mitjançant altres tipologies d'habitatges més assequible. El darrer any, l'Ajuntament va tramitar 1.760 sol·licituds favorables vinculats a ajuts al lloguer.
En aquest moment, hi ha 364 persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’HPO, principalment llars adultes de 35 a 49 (42% del conjunt), seguit del les persones entre 50 i 64 anys (25,8%) que cerquen un lloguer amb una composició familiar de 3 o més membres. Pallarès s'ha mostrat "convençuda" de que aquestes xifres, proporcionades per la Generalitat, "no es corresponen amb la realitat" i haurien de ser més elevades. "Per poder donar respostes, hem de tenir controlades a les persones que necessiten aquestes ajudes", ha explicat la regidora.
També està havent un augment de la demanda de prestacions dels serveis socials que fa activar nous mecanismes d’alerta.
Parc d’habitatge
L'Ajuntament està intentant delimitar de la manera més precissa posible quin és el parc d'habitatge real de Reus. Des de la regidoria d'Habitatge també s'han detectat 454 vivendes buides i/o ocupades que son de grans tenidors, dels quals només un 15% tenen cèdul·la d'habitalbilitat.
La regidora Pallarès que té dubtes de que "només siguin 450", ha informat de que el consistori està en tràmit per poder intervenir-hi. A més, també hi ha 437 habitatges de particulars buits en els quals l'Ajuntament també vol incidir-hi per que els propietaris posin a disposició del consistori els habitatges perquè es desenvolupi una funció social.
La diagnosi detecta un parc envellit i amb necessitat d’intervenció. La mitjana d’edat dels edificis és de 48 anys: un 43% del parc (21.000 habitatges) hauria de fer la inspecció tècnica per tal de determinar l’estat de l’edifici.
Recursos existents i iniciatives
La revisió del Pla General d’Ordenació Urbana preveu 22 Plans de Millora urbana i 80 Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà (PAU), i 39 Plans parcials urbanístics en sòl urbanitzable (PP) amb desenvolupament residencial.
En tots aquests àmbits, es contemplen un total de 18.640 habitatges. Com a habitatge sense executar queda un total de 12.576 habitatges nous, dels quals 3.223 seran d’HPO.
