Rondalles i llegendes de Menorca. Descobriment des carbó

Mahón

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca posa a l’abast del públic una selecció de rondalles i llegendes menorquines en format àudio, amb l’objectiu de preservar i difondre aquest ric patrimoni cultural. Aquestes narracions, transmeses oralment al llarg de les generacions, han esdevingut pilars fonamentals de la identitat col·lectiva de l’illa.

El que va fer una truja

Entre aquestes històries trobem el Descobriment des carbó, una rondalla que explica amb enginy com es va descobrir aquest material tan útil. Es conta que un mestre d'aixa, cercant una manera de combatre el fred, va fer un clot davant la seva barraca. El va omplir de troncs i d'allò que va eixarmar al bosc i, pigant-los foc, va aconseguir una bona caliuada per escalfar-se. Però, mentre estava distret, una truja que rondava pel lloc va començar a furgar la terra i, sense adonar-se’n, va tapar el foc amb quatre furgades de terra.

Com va aparéixer es carbó

Quan es mestre d'aixa va destapar el clot per revivar el foc, no hi trobà brases ni cendra, sinó carbó. Aquest descobriment accidental es va convertir en una tècnica valuosa, especialment pels ferrers, que van començar a emprar el mètode de la truja per fer carbó. Amb el pas dels anys, els humans van perfeccionar aquest sistema i van crear noves formes de producció.

Les diferències entre llegendes i rondalles

Aquest tipus de narracions són una part essencial del patrimoni immaterial de Menorca, definit per la UNESCO com el conjunt de tradicions, coneixements i expressions que una comunitat reconeix com a part de la seva identitat cultural.

Les rondalles, com aquesta del carbó, són relats que combinen realitat i fantasia, sovint inspirats en la vida quotidiana, i que tenen una estructura narrativa clara amb un principi i un final definits. Els seus personatges i situacions encarnen valors i ensenyaments que han fascinat i educat generacions.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Les llegendes, en canvi, tendeixen a estar vinculades a llocs o fets històrics concrets, i presenten una barreja de realitat i imaginació que busca explicar misteris o esdeveniments extraordinaris. Totes dues formes de narració són testimonis d’una herència que connecta els menorquins amb els seus avantpassats, alhora que manté viu un imaginari cultural que forma part de la seva identitat.

Preservar i compartir aquestes històries ens permet no només recordar el passat, sinó també reconèixer el valor de la tradició oral com a vehicle per transmetre coneixements, valors i identitat d’una manera única i universal.

Ampliar

Cerrar