Rondalles i llegendes de Menorca. Com s’introduï podar sa vinya

Mahón

El Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca ofereix una selecció d'algunes de les rondalles i llegendes més singulars de l’illa en format àudio. Aquestes històries han perdurat al llarg dels segles gràcies a la tradició oral, que ha transmès de generació en generació un patrimoni immaterial ric i ple de significat.

Com s'introduï

Amb aquest conte s'explica l'inici d'algun element bàsic com es la poda de la vinya a Menorca. Un temps, a nivell agrari, la vinya fou un estaló de gran importància per tot agricultor.

Amb permís d'Alfons Méndez, repassem un tros d'un article que ja explica la relevància de la vinya a Menorca durant el segle XVIII:

Armstrong quan va fer les seves famoses estadístiques es va errar, ja que atribueix al terme des Mercadal-Ferreries una collita de raïm igual a la suma d’Alaior i Ciutadella; el més probable és que, sense conèixer gaire el terreny copiés mal les dades i afegís un zero de més a aquest terme. Si feim aquesta correcció, la collita de raïm pujaria a 114.400 lliures, és a dir uns 4.750.000 kg, que pel que hem pogut comprovar és una quantitat raonable.

Aquest primer error el va portar de forma automàtica a sobrevalorar la producció de vi, que va estimar en 18.333 barrils anglesos (hogshead). De fet, arriba a un punt que Armstrong es dóna compte de què hi ha qualque cosa que no funciona, ja que ens diu que ha trobat un document on es consigna una producció de vi de 4.000 bótes. Aquest valor devia de procedir del càlcul anual del vi produït que feien les Universitats (antics ajuntaments) de Menorca. A partir d’aquí l’anglès va suar tinta per intentar conciliar aquestes xifres. De fet fa dues correccions: primer resta la part del raïm que es dedica al consum, que a la seva època era elevat, i redueix el vi a 13.000 barril i en segon lloc afirma que els 13.000 barrils anglesos equivalen a les 4.000 bótes menorquines, però açò no és veritat ja que en realitat 4.000 bótes equivalen a 8.500 barrils, o el que és el mateix 2.100.000 litres. Aquest és un valor raonable, ja que els 13.000 barrils ens portarien fins a 3.100.000 l, una xifra que l’illa només coneixeria algun any de collita excepcional.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

La importància de la vinya

D’aquestes i altres dades es nota com les terres que estaven al voltant del Castell de Sant Felip van ser les primeres beneficiàries de l’estímul del creixement de les tropes i el 1723 ja havien ampliat molt les seves vinyes. A partir d’aquí devia ser difícil trobar nous terrenys per plantar vinya i l’impuls es va traslladar un poc més enfora, a Sant Lluís, potenciat amb la fundació del poble el 1761. Els altres tres termes (Maó, Alaior i es Mercadal-Ferreries) van rebre aquest estímul de forma un poc més esmorteïda, mentre que Ciutadella era el que tenia més dificultats per aprofitar-lo.

Pel que fa a la producció de vi, va augmentar fins el 1760, i a partir d’aquest any va patir diverses oscil·lacions que en part es poden atribuir a la meteorologia i en part a l’evolució dels preus, ja que quan el cultiu es feia menys rendible els viticultors arrabassaven vinyes velles per sembrar altres conreus i, quan pujaven els preus en plantaven de noves. Així, hem calculat que la collita mitjana de Menorca entre els anys 1760-1799 era d’uns 27.000 hl, és a dir 2.700.000 litres. Aquest valor és un 30% superior al que dóna Armstrong, amb la qual cosa la seva afirmació de què la producció es doblaria en pocs anys queda matisada. Segurament l’anglès ho deia per les terres de Sant Lluís i altres pocs on la producció de vi es multiplicava, però no tenia en compte que el ritme era molt més lent a altres indrets de l’illa.

Com les rondalles i llegendes son transmissors de cultura

Aquest tipus de relats formen part del patrimoni immaterial de Menorca, que la UNESCO defineix com les tradicions, coneixements i expressions culturals que identifiquen una comunitat. Rondalles i llegendes són elements fonamentals d’aquest patrimoni, testimonis d’una herència que ens connecta amb els nostres avantpassats.

Les rondalles, amb el seu caràcter fantàstic i la seva estructura clara, són narracions orals que combinen imaginació i realitat. Sovint, els seus personatges —el valent, la llesta, el malvat— encarnen valors i models de conducta que serveixen tant per educar com per entretenir.

Les llegendes, en canvi, estan més vinculades a un lloc o fet històric concret. Moltes tenen un nucli de realitat que es complementa amb elements imaginaris, proporcionant explicacions a misteris locals o esdeveniments extraordinaris.

Preservar aquestes històries ens permet mantenir viva una part essencial de la identitat menorquina, alhora que ens transporten a un passat ple d’imaginació, cultura i valors compartits que han marcat l’ànima de l’illa.

Ampliar

Cerrar