El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, a judici per delicte d’odi
El jutge acorda l’obertura del judici oral contra el representant de Vox per trencar durant un ple una fotografia de víctimes de la repressió franquista
EUROPA PRESS
Palma
El titular del Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma ha dictat la interlocutòria d'obertura de judici oral contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne, per un delicte d'odi.
La resolució sol·licita també a l'acusat una fiança de 40.000 euros per assegurar les responsabilitats pecuniàries que es poguessin imposar durant el procediment, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears.
Una de les acusacions demana per a Le Senne quatre anys de presó. La causa serà jutjada pel jutjat penal de Palma.
Els fets pels quals se'l jutja a La Senne es remunten al ple del Parlament on es debatia l'inici de la derogació de la llei de memòria quan el president del Parlament va trencar la fotografia de tres represaliades pel franquisme que la diputada socialista i membre de la Mesa, Mercedes Garrido, tenia al seu ordinador portàtil. Una imatge d'Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual.
Fiscalia demana l'arxiu
El fiscal delegat de Delictes d'Odi i Discriminació de les Balears, José Díaz Cappa, ha presentat escrit dirigit al Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma adherint-se a l'apel·lació del president del Parlament, Gabriel Le Senne, en què reclama l'arxiu de la causa oberta contra ell per delicte d'odi en relació amb l'incident de amb la fotografia amb la fotografia d’Aurora Picornell i les Roges del Molinar.
El representant del Ministeri Públic, que ja va demanar que es dictés el sobreseïment a l'entendre que no hi havia en la conducta de Le Senne intenció de lesionar ni discriminar, ara fa seus els arguments de l'investigat, que va presentar escrit d'apel·lació després d'acordar-se la continuació del procediment.
En el seu escrit, el fiscal torna a reproduir els arguments en què el 21 de gener passat es va recolzar per demanar l'arxiu i insisteix que tenint en compte el context, les imatges del ple i les declaracions dels testimonis, no queda acreditat, amb les exigències pròpies del dret penal, el dol que portaria a parlar d'un delicte d'odi concreta. les dones víctimes de la repressió franquista. Tampoc no s'aprecia, segons la seva opinió, motivació discriminatòria.
El fiscal reitera i admet que de la visualització dels vídeos de la sessió parlamentària i de les declaracions dels diferents testimonis en realitat es dedueix l'existència d'un "acte colèric" de mala praxi i "formes sens dubte incorrectes" per part de l'investigat, , i que tindrien més a veure amb una reacció, fora de lloc, que expressava "el seu fort enuig" davant l'incompliment per part de les socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa en relació amb la retirada de les fotografies que estaven exhibint.
