El GOB considera que el parc eòlic a Menorca causaria danys "severs" al fons marí i afectaria l'ecosistema
La cria de catxalots i rutes migratòries d'aus molt rellevants a l'illa es veurien afectades per la instal·lació d'aquests aerogeneradors
LUIS TEJIDO (EFE)
Maó
El GOB Menorca considera que les àrees proposades per a la construcció del parc eòlic, al nord o nord-est de l'illa, coincideixen amb zones d'alt valor natural, de manera que la instal·lació tindria un gran impacte al fons marí, incloent-hi una zona de cria de catxalots i rutes migratòries d'aus molt rellevants a Menorca, afectant "profundament" l'ecosistema.
Així ho ha assenyalat el responsable de la línia de mig marí del GOB Menorca, Víctor Carretero, que ha subratllat que els ancoratges dels aerogeneradors, catenàries i cables submarins causarien danys “severos” al fons marí.
"Encara que l'impacte visual no és la principal preocupació del GOB, els aerogeneradors, amb alçades de 287 metres, serien visibles des de 60 quilòmetres, generant un perjudici paisatgístic en estar a només quatre quilòmetres de la costa", ha apuntat.
A més, Carretero ha destacat que "el parc està sobredimensionat, amb una producció que superaria àmpliament la capacitat dʻabsorció de Menorca". En aquest punt, ha especificat que la instal·lació estaria dissenyada més per exportar energia renovable que per contribuir a la transició de l'Illa, especialment si es concreta el segon cable elèctric entre Mallorca i Menorca.
Per part seva, l'enginyer tècnic industrial adscrit al Consorci de Residus i Energia de Menorca, Rafa Muñoz, ha presentat els dos projectes proposats per a la construcció del parc eòlic, tots dos amb el vistiplau del Ministeri de Transició Ecològica.
En concret, el projecte de l'empresa Qair, que consistiria en la instal·lació de deu aerogeneradors amb una potència instal·lada de 180 MW, i el projecte de l'empresa WTF Energías Renovables, que planteja quatre escenaris diferents, amb parcs entre 140 MW i 740 MW.
En tots dos casos, s'instal·larien aerogeneradors sobre bases flotants ancorades al fons marí mitjançant catenàries i lloses de grans dimensions, amb alçades superiors als 250 metres i situats a uns quatre quilòmetres de la costa per evitar costos elevats a causa de majors profunditats.
Muñoz ha sentenciat que les previsions dels dos projectes són "massa optimistes" i ha explicat que "la tecnologia dels aerogeneradors proposats encara no està disponible, i les projeccions sobre la qualitat del vent aprofitable no són realistes si es consideren les dades del parc eòlic de Milà".
En aquesta línia, ha proposat fer una campanya de mesurament del recurs eòlic a la zona durant dos anys per obtenir dades concloents. "Des d´un punt de vista tècnic, l´energia eòlica és una font que no es pot descartar, però que, des d´un punt de vista social, s´ha d´estudiar detingudament abans de prendre decisions", ha manifestat.
Finalment, la doctora en Ecologia Marina i actualment investigadora a l'Estació de Recerca Jaume Ferrer, Maria Elena Cefalí, ha exposat que, tot i que el projecte indica que el fons marí on s'instal·larien els aerogeneradors és de sorra i fang, “no es coneix la biodiversitat de la zona a causa de la manca d'estudis científics”.
"No hi ha cap parc eòlic marí a la Mediterrània, cosa que impedeix estudiar casos similars, ja que els projectes estan inspirats en parcs del Mar del Nord, on les condicions són molt diferents", ha matisat.
A més, ha advertit sobre els problemes que podrien derivar-se dels camps electromagnètics generats pels molins, perjudicant espècies sensibles.
Cefalí ha recordat que "a països com Noruega i Alemanya s'estan prohibint els parcs eòlics a prop d'àrees marines protegides, establint zones de contenció per minimitzar impactes en ecosistemes valuosos".
Els tres experts han participat recentment en un debat organitzat per l'agrupació d'electors Ara Maó que es va fer a la Biblioteca de Maó.
